Resultats de la cerca frase exacta: 235
|
91.
original
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una escriptura pública. No copiat o imitat. Un pensament original. En les obres actuals, ja no imita els seus predecessors: és tot original. Que no s'assembla als altres, que té quelcom d'estrany, de rar. És un home original! [...]
|
|
92.
estranyesa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò per què algú o alguna cosa és estrany. No sabria dir-te en què consistia l'estranyesa d'aquell so. Cosa estranya. Un home carregat d'estranyeses. Sorpresa, admiració, que causa una cosa estranya. Em fa estranyesa que triguin tant. Sentir, algú, estranyesa [...]
|
|
93.
extracció d'un cos estrany intraocular del segment anterior de l'ull
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
|
94.
incisió de la còrnia per a l'extracció d'un cos estrany
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
|
95.
adoptar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer entrar a la pròpia família (un infant, un estrany a ella). Un matrimoni sense fills va adoptar l'orfe. Algú, fer seu (el parer, l'opinió, etc., d'un altre). Vam adoptar el seu pla. Prendre (una resolució, un acord), després de previ examen o deliberació. L [...]
|
|
96.
despenjar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar penjat. Han despenjat el llum per netejar-lo. S'ha de despenjar la porta per entrar aquest moble. Cessar d'estar penjat. De la sotragada, els porticons s'han despenjat. Manifestar un pensament, una idea, un propòsit, estrany o absurd. Sempre et despenges amb acudits sense [...]
|
|
97.
sota 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sota un punt de vista determinat. Davall 2. El pis, la botiga, el carrer de sota. El cotxe fa un soroll estrany: mira què hi ha a sota. La porta és tancada i per sota no es veu llum. El llençol de sobre i el de sota. Un balcó enrajolat per sota. [...]
despenjar
|
|
98.
desfici
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agitació deguda a un mal físic o moral que provoca intranquil·litat, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d'un desig violent. Els records es convertien en un desfici coent que em turmentava. Aquest pensament em produeix un desfici estrany. La petonejà amb [...]
|
|
99.
ennuegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos estrany en la gola, el fum, l'emoció, etc., interrompre o obstaculitzar la lliure respiració (d'algú). No res l'ennuega. Els sanglots m'ennuegaven. M'he ennuegat bevent. S'ennuega de tant riure. S'ha ennuegat amb un pinyol de raïm. Algú o alguna cosa, molestar [...]
|
|
100.
pàtria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aquell no es fa estrany enlloc, no té aprensió de res, etc. Lloc on s'origina i es desenvolupa alguna cosa. Grècia és la pàtria de les arts. [...]
|
despenjar
1 v. tr. [LC] [IMF] Fer cessar d'estar penjat. Han despenjat el llum per netejar-lo. S'ha de despenjar la porta per entrar aquest moble.
2 1 intr. pron. [LC] Cessar d'estar penjat. De la sotragada, els porticons s'han despenjat.
2 2 intr. pron. [LC] Manifestar un pensament, una idea, un propòsit, estrany o absurd. Sempre et despenges amb acudits sense solta ni volta!
2 3 intr. pron. [LC] Deixar-se caure en algun lloc. Tard o d'hora es despenjarà per aquí.