Resultats de la cerca frase exacta: 52
|
11.
esmorrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre la cara, inflar els morros (a algú). Caure de cara, trencar-se el nas. Despuntar, esdentar (una eina). El ganivet s'ha esmorrat i ja no talla. [...]
|
|
12.
inflació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'inflar; l'efecte. Increment generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i els serveis que implica una reducció del poder adquisitiu del diner. inflació de costos Inflació provocada per una elevació dels costos. inflació de demanda Inflació [...]
inflació
|
|
13.
reinflar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inflar de nou. Augmentar el volum (d'una cosa) com la fusta o la pintura quan s'estova amb la humitat. La pluja ha reinflat la finestra i ara costa de tancar. La fusta i altres materials, absorbir humitat, o fins i tot mullena, i augmentar de volum. Reinflar-se la fusta. Reinflar-se una porta, una [...]
|
|
14.
Adjectius amb el sufix -able, -ible
Font
Fitxes de l'Optimot
El sufix -ble, amb les variants -able, -ible, es pot adjuntar a un verb (o a una arrel culta) per obtenir-ne un adjectiu, el qual indica la possibilitat que una cosa pugui fer o rebre allò que expressa el verb. Per exemple:
Li agrada jugar en els castells inflables. (de inflar: 'que es pot inflar [...]
|
|
15.
Ortografia de 'n'
Font
Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar.
Convé recordar que s'escriu n en els casos següents:
en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc [...]
|
|
16.
vela
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
] Navegar a la vela. anar a la vela Estar embriac. anar a vela plena [o anar a veles plenes] Navegar amb vent suficient i apropiat per a inflar les veles. anar veles desplegades [o anar amb totes les veles al vent] Anar tot vent en popa, prosperar. fer-se a la vela Anar-se'n. prendre vela [o [...]
|
|
17.
Com es diu 'tostón' en català? / Com es diu 'cansino' en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
pesada.
Hi ha altres expressions populars que expressen sentits relacionats amb la mateixa idea, com inflar el cap a algú o bé torrar algú, torna-li la trompa al xic, etc. Per exemple:
Torna-li la trompa al xic! Tot el dia amb la mateixa cançoneta.
Ai, no em torris, que m'estàs atabalant molt.
De la [...]
|
|
18.
El pronom en: substitució d'un sintagma nominal indefinit
Font
Fitxes de l'Optimot
, mentre que ella en va proposar dues de difícils.
Si veniu a inflar pilotes, tingueu present que a l'aula en tenim de desinflades.
S'han endut dues camises teves i quatre de meves.
Cal tenir en compte que no es poden fer servir els pronoms febles el, la, els, les per representar sintagmes nominals [...]
|
|
19.
reinflar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [tornar a inflar] rehenchir p fr, volver a hinchar (o a inflar). v pron 2 hincharse. [...]
|
|
20.
entumir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [inflar] entumecer, hinchar. v pron 2 entumecerse. [...]
|
inflació
1 f. [LC] [MD] Acció d'inflar; l'efecte.
2 1 f. [ECT] [LC] Increment generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i els serveis que implica una reducció del poder adquisitiu del diner.
2 2 [ECT] inflació de costos Inflació provocada per una elevació dels costos.
2 3 [ECT] inflació de demanda Inflació provocada per un excés de demanda.
2 4 [ECT] inflació estructural Inflació deguda als desequilibris en les estructures de producció o distribució d'una economia.
3 f. [FIA] Procés d'expansió exponencial que se suposa que va ocórrer a altes temperatures poc després de la gran explosió de l'Univers.