Resultats de la cerca frase exacta: 937
|
111.
tití
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer primat del gènere Pithecia, de la família dels hapàlids, petit, de cua gruixuda no prènsil, amb ungles als dits, que és arborícola i viu en grup als boscos d'Amèrica del Sud. tití tigre Primat petit amb la cua no prènsil, de pèl curt [...]
|
|
112.
escandèntids
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de mamífers primitius d'aspecte semblant als esquirols, que viuen als arbres dels boscos del sud i del sud-est asiàtic, que inclou les tupaies. Individu d'aquest ordre. [...]
tinamú
[pl. m. [ZOO] Ocell de l'ordre dels tinamiformes, d'uns 42 centímetres de llargada i cos robust, semblant als gal·liformes, propi del centre i del sud d'Amèrica ( 
|
|
113.
tinamú
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de l'ordre dels tinamiformes, d'uns 42 centímetres de llargada i cos robust, semblant als gal·liformes, propi del centre i del sud d'Amèrica (Tinamus robustus). [...]
|
|
114.
tinamiformes
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells, amb una sola família, considerats molt primitius, que per l'aspecte recorden els fasiànids i són exclusius de l'Amèrica del Sud. Individu d'aquest ordre. [...]
|
|
115.
priodont
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer xenartre de la família dels dasipòdids, amb les orelles molt grosses, que habita en els boscos prop dels cursos d'aigua de l'Amèrica del Sud (Priodontes maximus). [...]
|
|
116.
cacauet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta anual de la família de les papilionàcies, de fulles compostes i flors grogues, originària de l'Amèrica del Sud, que després de la florida enterra els fruits incipients (Arachis hypogaea). Fruit del cacauet, llegum indehiscent, de coberta dura que té d'un a tres [...]
|
|
117.
caracarà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell rapinyaire de la família dels falcònids, que té una envergadura de més d'1 metre i viu en llocs de vegetació rasa de l'Amèrica del Sud (Polyborus plancus). [...]
|
|
118.
idumeu -ea
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble de l'època hel·lenística i romana establert al sud de la regió de Judea, en el territori occidental de l'antiga Edom. Relatiu o pertanyent als idumeus. [...]
|
|
119.
capibara
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer rosegador, el més gran que existeix actualment, de cos robust, cua molt curta, pelatge dens, aspre i curt, de colors bruns, que habita a l'Amèrica del Sud (Hydrochaeris hydrochaeris). [...]
|
|
120.
tucà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de l'ordre dels piciformes, d'uns 53 centímetres de llargada, amb el bec molt gros i tan llarg com el cos, propi de l'Amèrica del Sud (Ramphastos toco). [...]
|
tinamú
[pl.-ús ]
m. [ZOO] Ocell de l'ordre dels tinamiformes, d'uns 42 centímetres de llargada i cos robust, semblant als gal·liformes, propi del centre i del sud d'Amèrica (Tinamus robustus ).
[pl.
m. [ZOO] Ocell de l'ordre dels tinamiformes, d'uns 42 centímetres de llargada i cos robust, semblant als gal·liformes, propi del centre i del sud d'Amèrica (