FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de redactar; l'efecte. La redacció d'uns estatuts. Exercici escolar per a aprendre a escriure. Fer una redacció explicant les vacances. Lloc, en una agència o en un mitjà periodístic, on treballa el conjunt dels professionals que elaboren els continguts i els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El qui tenia al seu càrrec la redacció i l'autenticació d'actes i de contractes posats en pública forma i de les actuacions judicials, governatives i administratives. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escrit de primera intenció, sobre el qual es fan addicions, supressions i altres esmenes a fi d'assolir-ne la redacció definitiva. Paper o quadern on es fa l'esbós d'un escrit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prelat de la cort de Roma encarregat de registrar les actes dels consistoris públics. Oficial de la cancelleria catalanoaragonesa que guardava els segells del rei i dirigia la redacció i l'expedició dels documents oficials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Secció d'un mitjà de comunicació destinada a esdeveniments tràgics. A la redacció del diari hi ha dos redactors de successos. Resultat bo, feliç, d'alguna cosa. La representació de l'obra ha tingut un succés extraordinari. [...]