FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cèrcol de l'esfera armil·lar. Antic instrument d'astronomia utilitzat per a determinar els equinoccis i els solsticis. Membrana ascendent que presenten alguns bolets que, embolicant-ne la part inferior de la cama, s'eixampla per dalt i forma una mena d'anell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antic dret de fer ús d'un bosc de pertinença baronial o comunal per tal de fer-hi llenya o treure'n material per a la construcció. Cànon o cens que es pagava per poder treure llenya d'un bosc comunal o baronial. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunió de persones del mateix ofici o professió subjectes a certes ordinacions. El gremi dels fusters, dels sastres. A l'Antic Règim, corporació professional de menestrals, obligatòria, privilegiada i vinculada als governs municipals. Associació d'empresaris d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un antic poble de la costa mediterrània establert a la part sud-oriental de la Gàl·lia cisalpina. Natural de la Ligúria. Relatiu o pertanyent a la Ligúria o als lígurs. Dialecte italià parlat a la Ligúria. Relatiu o pertanyent al lígur. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Casa d'estiueig situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí. Casa de camp de l'època romana. Gran casa rural que constitueix el centre d'un extens domini amb una explotació agrícola i ramadera, sovint d'origen medieval o antic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural d'Acaia. Relatiu o pertanyent a Acaia o als seus habitants o, en general, a la Grècia antiga. Grup de dialectes grecs de l'època micènica. Parlar dòric que substituí l'antic aqueu, emprat a l'Acaia, el Peloponès i la Magna Grècia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la Itàlia antiga. Grup de llengües indoeuropees parlades a la península Itàlica abans de la conquesta per Roma. Relatiu o pertanyent a l'itàlic. Cursiu 1. Antic habitant de la Itàlia centremeridional, exceptuats els habitants de la Pulla [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble asiàtic de raça sud-mongòlica, barrejada amb elements blancs procedents de l'Índia, que constitueix l'estrat de població més antic i més nombrós de Cambodja. Relatiu o pertanyent als khmers. Llengua de la família austroasiàtica [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arma de foc portàtil de canó curt i ample, de boca acampanada. Giny antic de guerra que servia per a tirar pedres grosses. Caixa movible d'un camió o d'un carro de transport de terra, grava, pedres, etc., que s'alzina per buidar-ne el contingut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veu masculina intermediària entre la del tenor i la del baix. Cantant que té veu de baríton. Que dintre d'una família d'instruments té el registre equivalent o semblant a la veu del baríton. Un saxòfon baríton. Instrument antic de cordes i arquet, variant [...]
