FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té volum, però poca consistència. Homes de barba espessa i tupè bufat. Una brusa amb mànigues bufades. Vanitós, satisfet de si mateix. Embriac 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en estat d'embriaguesa. L'embriagaren per fer-lo parlar. El vi embriaga. Esdevenir embriac. No està avesat a beure i s'embriaga de seguida. Excitar fortament l'esperit (d'algú). El seu discurs embriagava l'auditori. L'ambició satisfeta embriaga. S'embriaga de tendresa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
algú bon vi Comportar-se pacíficament, tenir bon humor, etc., quan està embriac. tenir algú mal vi Ésser provocatiu, busca-raons, etc., quan està embriac. vi agre Vi que ha adquirit un sabor agre per efecte d'una acetificació parcial causada per bacteris del gènere [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
catalana, llarg tub vertical de fusta dins el qual es fa caure un doll d'aigua que impel·leix cap a la farga l'aire que, per la caiguda de l'aigua dins el tub, és absorbit per uns forats que hi ha a la part superior d'aquest. Embriaguesa. Embriac 1 1. Persona inepta, insubstancial. Volta [...]