Resultats de la cerca frase exacta: 518
|
81.
Usos lexicalitzats del pronom en / Et recordes de nosaltres o Te'n recordes de nosaltres?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs pronominals que duen un complement introduït per la preposició de, com ara recordar-se, riure's, penedir-se o burlar-se. Per exemple:
Et recordes de nosaltres?
Que et rius de mi?
Em penedeixo del que et vaig dir ahir.
No et burlis del teu germà.
Quan es pronominalitza aquest [...]
|
|
82.
disposar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
proposa i Déu disposa. Maneu i disposeu. Fer testament. Algú, fer el que vol d'alguna cosa o d'algú. Pots disposar del meu cotxe sempre que vulguis. Si us puc ajudar en alguna cosa, disposeu de mi. Algú, tenir una cosa per a usar-la. Jo disposava llavors d'un capital considerable [...]
estimar
|
|
83.
esperar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un fill [o esperar una criatura, o esperar un nen] Estar embarassada. Confiar en l'ajut d'algú. Ell no espera sinó en mi. Restar en un lloc, diferir de fer alguna cosa, fins a l'arribada (d'algú o d'alguna cosa). T'esperaré al carrer. Feia una hora que t'esperava. No les [...]
|
|
84.
pN1mi: micrometàstasis (mida superior a 0,2 mm, cap més gran de 2,0 mm) (mama) (troballa)
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
|
85.
cuina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Cuina encastada. cuina econòmica Aparell escalfador de ferro que sol constar de forn, dipòsit d'aigua i dos o més fogons. Art de preparar el menjar. Saber cuina. Cuina catalana, francesa. Conjunt dels aliments que hom prepara en una casa. Aquesta setmana em toca a mi la cuina i a [...]
|
|
86.
dependre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, ésser condicionada per una altra, estar lligada amb una altra que n'és una causa d'existència o una condició necessària. La conclusió depèn de les premisses. Que això es faci o no es faci no depèn de mi sinó dels altres. No sé si [...]
|
|
87.
segon 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Persona que segueix la primera en rang o categoria. El segon d'un vaixell, d'una oficina. Casteller del segon pis d'un castell humà. Altre2 1 7. Per a mi ell ha estat un segon pare. L'habitud és una segona naturalesa. amb segones Amb una intenció encoberta. M'ho haig de prendre al [...]
|
|
88.
nota
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Saber de música. So musical, so quant al seu to. Les set notes de l'escala musical: do, re, mi, fa, sol, la, si. Una nota alta, aguda. Una nota baixa, greu. Una nota falsa. Senyal amb què es distingeix alguna cosa. Això és una nota de negligència per a ell. Una bona, una [...]
|
|
89.
deure 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
teus mèrits. deure la vida a algú Ésser salvat per ell de la mort. Jo li dec la vida. Haver (de fer quelcom), no poder deixar (de fer quelcom). L'home deu menjar per viure. Un noi deu obeir els seus pares. A mi deu atribuir-se tota la culpa. Davant d'infinitiu, ésser d [...]
|
|
90.
fregar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Netejar (el paviment, un enrajolat, etc.), fregant-lo amb un drap, un fregall, etc., mullats. Avui no heu fregat el menjador. Rentar (els plats). Cada dia em toca a mi de fregar els plats. [...]
|
estimar
1 1 v. tr. [ECT] Determinar en tant o tant el preu, el valor (d'alguna cosa). Ha estimat el collaret en dos-cents euros més que aquell altre joier. Estimar una distància en 30 quilòmetres.
1 2 v. tr. [LC] Judicar, considerar. El jurat ha estimat que cap obra no mereix el premi. El ciutadà pot fer les al·legacions que estimi oportunes.
1 3 v. tr. [ECT] Obtenir una estimació estadística (d'una població).
1 4 v. tr. [TRA] Efectuar l'estima (de la posició de la nau).
2 1 v. tr. [LC] Tenir bona opinió del que val (algú, alguna cosa). Tothom estimava la intel·ligència i el tarannà dialogant del pare.
2 2 v. tr. [LC] Agrair. Si la vas a veure t'estimarà la visita.
2 3 v. tr. pron. [LC] estimar-se més Preferir. Què t'estimes més: venir amb mi o anar amb ell?
3 1 v. tr. [AD] [DR] Un jutge, un tribunal, acceptar (les peticions de les parts).
3 2 [AD] [DR] estimar la demanda Acceptar una petició.
4 1 v. tr. [LC] Amar. Cada dia l'estimava més. T'estimo!
4 2 v. tr. pron. [LC] [amb complement directe determinat] Se l'estimava molt.