Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

combinació

1 f. [LC] Acció de combinar o de combinar-se; l'efecte.
2 f. [MT] En mat., subconjunt que es pot formar d'un conjunt finit.
3 f. [MU] Comandament d'un sistema mecànic, pneumàtic o elèctric de l'orgue, que permet de col·locar instantàniament un conjunt determinat de registres, excloent tots els altres.
4 1 f. [FL] Procés mitjançant el qual una unitat lingüística entra en contacte amb altres unitats també realitzades en un enunciat.
4 2 f. [FL] Conjunt de diverses unitats lingüístiques successives o simultànies.
5 1 f. [QU] Reacció química en què dos elements o més, o dos compostos o més, s'ajunten i formen un compost únic.
5 2 f. [QU] Producte resultant d'una reacció de combinació.
6 f. [ED] [LC] Peça de vestir interior femenina, sense mànigues, que es porta sota el vestit.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions