FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llançar impetuosament (una persona o un animal) contra alguna cosa. Fer agafar abrivada (a una persona o a un animal). Van abrivar els cavalls. Enardir. Lliurar-se, llançar-se amb impetuositat, amb ardor, a fer alguna cosa. S'abrivava contra un home per occir-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, ésser portat sobre l'esquena d'un animal que dirigeix. Cavalcar en un bell cavall. Cavalcar en sella, en bast, en albarda. Anar sobre l'esquena (d'un animal). No cavalcava cavall, ans cavalcava mula que amblava. El cavall o un altre animal, cobrir (la femella). Una peça, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure els budells (d'un animal), fer-los sortir a la part de fora. Acaben d'esbudellar el xai. Obrir el ventre (a algú, a un animal) de manera que els budells surten cap a fora. El senglar atacà el gos i l'esbudellà. [...]