FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar sota l'autoritat d'un mateix o d'altri. Roma sotmeté la Gàl·lia. El cèsar sotmeté tota aquella província a Roma. Sotmetre's a l'autoritat pontifícia. Lliurar a la decisió, judici o acció d'algú o d'alguna cosa. Sotmetre un projecte a l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, especialment l'autoritat, fixar el preu de venda (d'una mercaderia), l'import (d'un dret a percebre). Taxar el pa. Fixar la mesura (d'un subministrament). Taxar el menjar a un malalt. Fer imputació (a algú o a alguna cosa) d'una mancança, d'un defecte. Havien taxat el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que postula. Eclesiàstic que pledeja per un candidat a la beatificació o a la canonització. Capitular que postula a l'autoritat eclesiàstica la dispensa per a una elecció de prelat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Procediment que consisteix a posar sota el nom d'un autor ja conegut i consagrat una obra que no li pertany per donar més autoritat i prestigi a l'escrit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer desaparèixer. Suprimir dues ratlles d'un escrit. El papa ha suprimit algunes festes. Suprimir una plaça per economia. L'autoritat va suprimir alguns diaris. Suprimir una pensió a algú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Representant d'un copríncep. Antigament, autoritat delegada de la Corona o d'una baronia en una demarcació del Principat de Catalunya i de Mallorca, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar solemnement en possessió d'un feu, d'una dignitat. Posar en possessió d'un poder, d'una autoritat. Envoltar amb un intent hostil (una plaça forta, una fortalesa, etc.). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Refusar l'obediència a una autoritat legítima. La ciutat es va rebel·lar contra el seu rei. L'adolescent es rebel·la i crida quan ningú no el sent. Rebel·lar-se contra una injustícia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre, avís, que es despatxa per fer saber una cosa a un nombre determinat de llocs propers, especialment de l'autoritat eclesiàstica d'una rectoria a l'altra en un arxiprestat. [...]
