La sigla de associació de mares i pares d'alumnes és AMPA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AMPA o les AMPAs.
[...]
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]
La conjunció o serveix per expressar una alternativa o contraposició. Per exemple: Escriu al president o al secretari.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una u quan va davant d'una paraula que comença amb el so de o o u.
Per tant, cal dir dona o home i no dona u home [...]
Hi ha una sèrie d'expressions que funcionen com a connectors entre oracions amb un valor distributiu i que serveixen per sumar idees que s'organitzen en el text amb un cert ordre: al seu torn, per començar, finalment...
Entre aquests connectors n'hi ha alguns que introdueixen dos aspectes que cal [...]
Quan es mou un element del lloc que ocupa habitualment dins de l'oració, segons la naturalesa d'aquest element cal reprendre'l o no amb un pronom feble.
En el cas de complements d'origen introduïts per la preposició de que acompanyen verbs com desprendre, derivar, seguir, deduir, etc., aquest [...]
Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a [...]
, merèixer, vèncer, etc.
la primera i segona persona del plural de l'imperfet d'indicatiu dels verbs següents: dèiem, dèieu; fèiem, fèieu; jèiem, jèieu; quèiem, quèieu; etc., excepte érem i éreu.
altres mots com brètol, cèrcol, grèvol, pèsol, rètol, rècord, sègol, tèrbol, trèmol, trèvol, etc.
En mots [...]
, féssiu; etc.
altres mots com cérvol, feréstec, llépol, préssec, préstec, etc.
En pocs mots esdrúixols:
església, llémena, témpores, séquia; Dénia, Énguera,
Éssera, Sénia.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.2.1.1)
[...]
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
els mots açò, això, allò, però, etc.
els noms arròs, espòs, repòs, talòs, terròs; Ambròs, Bolòs, Seròs, Tredòs [...]
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria de mots que fan el plural en -ons: atenció, avió, botó, camió, cançó, traïció, etc.
els acabats en -ós [...]