Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 8

1. maleir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cridar la còlera divina, la reprovació eterna, la malaurança, (sobre algú o sobre alguna cosa). Tothom maleïa el tirà, la seva crueltat. Maleïda l'hora que el vaig conèixer! Déu, condemnar a la reprovació eterna. Déu maleí Caín. male [...]
2. maleir
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com traduir.  [...]
3. maleir
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
4. maleir
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
anatematitzar. El subjecte, en sentit propi, és sempre l'Església. renegar de. Renegar de la seva desgràcia, maleir-la. carregar (algú) de malediccions imprecar. El complement no és la persona que hom maleeix, sinó el mal que hom li desitja. Imprecar la mort d'algú. Manuel Franquesa i Enciclop [...]
5. maledicció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de maleir; l'efecte. [...]
6. malhaja
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a maleir una persona o una cosa. Malhagen l'odi i la discòrdia!  [...]
7. abominar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [condenar] abominar. 2 [aborrecer] abominar. v intr 3 [renegar] renegar, maleir tr. Solo habla para abominar de su suerte, només parla per maleir la seva sort.  [...]
8. maldecir (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v tr 1 [echar maldiciones] maleir. v intr 2 [criticar] maldir, malparlar, dir mal.  [...]