Resultats de la cerca frase exacta: 8
|
1.
maleir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cridar la còlera divina, la reprovació eterna, la malaurança, (sobre algú o sobre alguna cosa). Tothom maleïa el tirà, la seva crueltat. Maleïda l'hora que el vaig conèixer! Déu, condemnar a la reprovació eterna. Déu maleí Caín. male [...]
|
|
2.
maleir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com traduir.
[...]
|
|
3.
maleir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr maldecir. Maleeixo el dia que et vaig conèixer, maldigo el día en que te conocí. [...]
|
|
4.
maleir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
anatematitzar. El subjecte, en sentit propi, és sempre l'Església. renegar de. Renegar de la seva desgràcia, maleir-la. carregar (algú) de malediccions imprecar. El complement no és la persona que hom maleeix, sinó el mal que hom li desitja. Imprecar la mort d'algú. Manuel Franquesa i Enciclop [...]
anatematitzar. El subjecte, en sentit propi, és sempre l'Església. renegar de. Renegar de la seva desgràcia, maleir-la. carregar (algú) de malediccions imprecar. El complement no és la persona que hom maleeix, sinó el mal que hom li desitja. Imprecar la mort d'algú. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
5.
maledicció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de maleir; l'efecte. [...]
|
|
6.
malhaja
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a maleir una persona o una cosa. Malhagen l'odi i la discòrdia! [...]
|
|
7.
abominar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [condenar] abominar. 2 [aborrecer] abominar. v intr 3 [renegar] renegar, maleir tr. Solo habla para abominar de su suerte, només parla per maleir la seva sort. [...]
|
|
8.
maldecir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v tr 1 [echar maldiciones] maleir. v intr 2 [criticar] maldir, malparlar, dir mal. [...]
|
anatematitzar. El subjecte, en sentit propi, és sempre l'Església.
renegar de. Renegar de la seva desgràcia, maleir-la.
carregar (algú) de malediccions
imprecar. El complement no és la persona que hom maleeix, sinó el mal que hom li desitja. Imprecar la mort d'algú.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana