El prefix re- indica 'duplicació' o 'repetició', de vegades 'intensitat', i s'adjunta a verbs (i noms i adjectius que se'n deriven) sense guionet; així, doncs, formen una sola paraula. Aquest prefix permet la formació de verbs com ara reactivar, recomençar, redescobrir, reorganitzar, ressituar [...]
Són de la segona conjugació, i no de la tercera, els verbs següents:
batre (i derivats: abatre, debatre, rebatre...)
cloure (i derivats: concloure, excloure, incloure...)
córrer (i derivats: concórrer, discórrer, ocórrer, recórrer...)
fondre (i derivats: confondre, difondre, infondre...) [...]
Els verbs dir i dur pertanyen a la segona conjugació.
La segona conjugació inclou els verbs que tenen l'infinitiu acabat en -re o -er àtones (rebre, córrer), alguns amb -er tònica (saber) i verbs que acaben en -r, com dir, dur i fer. En el cas de dir, doncs, la i no pertany a la desinència [...]
, psicosomàtic, telesèrie, vicesecretari, etc.
Hi ha, però, tres casos en què trobem doble essa:
1. En mots derivats quan comencen amb el prefix a- (no negatiu) o re-. Per exemple: assenyat, ressituar, ressorgir, resseguir, etc., però s'escriu amb una sola essa resecció (grafia presa directament del llatí).
2 [...]
.; tret de derivats d'un mot començat amb els prefixos a- (no negatiu), des- i dis-(negatius), re-: assaltar, assenyat, dessalar, dissort, ressò, ressembrar (però amb s resecció)
c davant de e, i: cacera, decidir; Llúcia, Vicenç, etc.
ç davant de a, o, u: maça, peça, lliçó, traçut, etc.
Entre [...]
: MM
Moianès: MN
Montsià: MT
Noguera: NG
Osona: OS
Pallars Jussà: PJ
Pallars Sobirà: PS
Pla d'Urgell: PU
Pla de l'Estany: PE
Priorat: PR
Ribera d'Ebre: RE
Ripollès: RI
Segarra: SR
Segrià: SI
Selva: SV
Solsonès: SL
Tarragonès: TR
Terra Alta: TT
Urgell: UR
Vall d'Aran: VN
Vallès Occidental: VC
Vallès [...]
Fitxa
810/6Darrera versió: 26.11.2021
Títol
Denominacions i codis de comarques de Catalunya
Resposta
Alt Camp: AC Alt Empordà: AE Alt Penedès: AP Alt Urgell: AU Alta Ribagorça: AG Anoia: AI Bages: BG Baix Camp: BC Baix Ebre: BB Baix Empordà: BM Baix Llobregat: BT Baix Penedès: BP Barcelonès: BR Berguedà: BD Cerdanya: CD Conca de Barberà: CB Garraf: GF Garrigues: GG Garrotxa: GX Gironès: GN Maresme: MM Moianès: MN Montsià: MT Noguera: NG Osona: OS Pallars Jussà: PJ Pallars Sobirà: PS Pla d'Urgell: PU Pla de l'Estany: PE Priorat: PR Ribera d'Ebre: RE Ripollès: RI Segarra: SR Segrià: SI Selva: SV Solsonès: SL Tarragonès: TR Terra Alta: TT Urgell: UR Vall d'Aran: VN Vallès Occidental: VC Vallès Oriental: VR
Sovint, en bases de dades referides a municipis o a professionals, cal consignar la comarca com una dada més. Per raons de seguretat i rapidesa en la introducció de dades, s'acostuma a treballar amb taules codificades. Per a aquests casos, es van proposar aquests codis —amb dos dígits alfabètics— per a les comarques de Catalunya. És convenient que aquests codis siguin substituïts pel nom sencer de la comarca a l'hora de consultar per pantalla una base de dades o d'imprimir la informació que contenen els fitxers. La informàtica pot resoldre automàticament aquest aspecte.
Alt Camp: AC Alt Empordà: AE Alt Penedès: AP Alt Urgell: AU Alta Ribagorça: AG Anoia: AI Bages: BG Baix Camp: BC Baix Ebre: BB Baix Empordà: BM Baix Llobregat: BT Baix Penedès: BP Barcelonès: BR Berguedà: BD Cerdanya: CD Conca de Barberà: CB Garraf: GF Garrigues: GG Garrotxa: GX Gironès: GN Maresme: MM Moianès: MN Montsià: MT Noguera: NG Osona: OS Pallars Jussà: PJ Pallars Sobirà: PS Pla d'Urgell: PU Pla de l'Estany: PE Priorat: PR Ribera d'Ebre: RE Ripollès: RI Segarra: SR Segrià: SI Selva: SV Solsonès: SL Tarragonès: TR Terra Alta: TT Urgell: UR Vall d'Aran: VN Vallès Occidental: VC Vallès Oriental: VR
Sovint, en bases de dades referides a municipis o a professionals, cal consignar la comarca com una dada més. Per raons de seguretat i rapidesa en la introducció de dades, s'acostuma a treballar amb taules codificades. Per a aquests casos, es van proposar aquests codis —amb dos dígits alfabètics— per a les comarques de Catalunya. És convenient que aquests codis siguin substituïts pel nom sencer de la comarca a l'hora de consultar per pantalla una base de dades o d'imprimir la informació que contenen els fitxers. La informàtica pot resoldre automàticament aquest aspecte.