Resultats de la cerca frase exacta: 274
|
71.
argolla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estretament entre ells. Anella formada per dues meitats acoblades amb què se subjecta una canonada a la paret. Peça de ferro o conjunt de maons collats amb ciment amb què s'assegura la unió perfecta de dos tubs de claveguera. Peça de ferro que serveix per a unir taulons en lloc de [...]
argolla
|
|
72.
gafa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de fusta, unides a la pala mitjançant caragols. gafa de punta Clau de tija ampla i plana emprat per a unir els bastiments de fusta a l'obra. Agulla d'estendre roba. Peça de la ballesta que serveix per a armar-la. Pal d'uns 2 metres de llargària, amb un ganxo o dos en un extrem, emprat [...]
|
|
73.
goma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància d'alt pes molecular que en contacte amb l'aigua s'infla i forma una gelatina o una solució col·loidal viscosa. goma d'enganxar Substància que serveix per a unir o adherir. Exsudació dels arbres, de caràcter gomós, generalment deguda a malalties [...]
|
|
74.
clau 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tija de ferro, de llargària i de gruix variables, punxeguda de l'un extrem i amb una cabota a l'altre, que, feta entrar a cops de martell, serveix per a unir dues peces, per a suspendre-hi alguna cosa o per a fins ornamentals. Clavar un clau. Desclavar, arrencar, un clau. arribar com un [...]
|
|
75.
lligar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'estampació o tint per tal d'aclarir-la. Unir fibres a les teles no teixides i fils als teixits, amb lligants. En lòg. i en ling., establir una relació de lligam. Una variable lligada per un quantificador. Un pronom lligat pel seu antecedent. lligar els mots dins la frase Encadenar-los [...]
|
|
76.
angle 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
comprès en un pla vertical, format pel pla visual que passa per un punt i el pla vertical. fer angle Unir les puntes dels esquís i clavar-ne els cantells interiors a la neu per reduir la velocitat. [...]
|
|
77.
Conjunció 'i' davant d'una paraula començada amb el so de 'i'
Font
Fitxes de l'Optimot
La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so de i.
Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la [...]
|
|
78.
assemblar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
Unir diverses molècules mitjançant enllaços febles formant una estructura molecular complexa. [...]
|
|
79.
fer angle
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Unir les puntes dels esquís i clavar-ne els cantells interiors a la neu per reduir la velocitat. [...]
|
|
80.
laminatge
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
Operació d'acabat que consisteix a unir, generalment amb adhesius, pressió o calor, diverses capes de teixit, o una o diverses capes de teixit amb una o diverses làmines de matèries no tèxtils, a fi d'obtenir un teixit compost que es beneficiï de les propietats de cadascun dels materials utilitzats. [...]
|
argolla
1 1 f. [LC] Anella grossa de ferro o d'un altre metall.
1 2 f. [LC] Cèrcol petit de fusta, metall, plàstic, etc., per a guardar plegat un tovalló.
2 1 f. [IMI] Peça en forma d'anella circular o semicircular emprada per a estrènyer un objecte o per a subjectar-ne d'altres per tal de mantenir-los units estretament entre ells.
2 2 f. [IMI] Anella formada per dues meitats acoblades amb què se subjecta una canonada a la paret.
2 3 f. [IMI] Peça de ferro o conjunt de maons collats amb ciment amb què s'assegura la unió perfecta de dos tubs de claveguera.
3 f. [AQ] Peça de ferro que serveix per a unir taulons en lloc de fer-ho amb una simple lligada amb cordes.
4 f. [LC] [JE] Joc en què s'han de fer passar unes boles de fusta per una anella clavada a terra.
5 1 f. [LC] [HIH] Pena aplicada antigament als delinqüents consistent a exposar-los a la plaça pública de la vila o de la ciutat amb una argolla al coll que els subjectava al costell.
5 2 f. [HIH] Senyal de jurisdicció senyorial representat per una argolla per a subjectar els presos fixada a l'entrada d'algunes viles i d'algunes ciutats o a la plaça pública.