valencians tampoc no se sol pronunciar la primera erra de perdre.
Igualment, és habitual no pronunciar la erra de la síl·laba pren- del verb prendre i derivats (com aprendre, comprendre o sorprendre) i cerndre en les formes d'infinitiu, futur i condicional: prendre, emprendre, prendré, prendria [...]
perquè la puguem consumir fora de l'establiment on es ven, podem optar per fer servir la forma pronominal:
Menjar per emportar-se
Cafè per endur-se
o bé prescindir del pronom:
Menjar per emportar
Cafè per endur.
Si en l'oració principal es fa referència explícita al subjecte, caldrà fer servir la [...]
següents:
1. Quan s'afegeix un pronom feble a continuació d'un infinitiu de la segona conjugació acabat en -er àton (com ara conèixer, convèncer, empènyer, merèixer, néixer, córrer, etc.), en els registres informals se sol ometre la -r final de l'infinitiu. En aquests casos, l'infinitiu perd l'accent. Per [...]
semàntics. Per exemple:
Dubtem entre una pel·lícula de ficció i una de por.
El mestre dubtava sobre si els alumnes tindrien prou capacitat o no per superar l'examen final.
Això no obstant, quan
darrere de la preposició hi ha un infinitiu, en registres formals generalment s'usa la preposició a (o de). Per [...]
Una de les maneres de construir els complements que expressen causa és amb la preposició per, que pot introduir una oració d'infinitiu. Per exemple:
Et dono les gràcies per haver-me ajudat tant.
Això t'ha passat per no presentar els papers quan calia.
Si la preposició introdueix l'infinitiu ser [...]
.
Passats uns segons, es va sentir l'explosió i l'edifici es va ensorrar.
A banda de valor temporal d'anterioritat, aquestes construccions de participi també poden tenir un valor causal, condicional o concessiu. Per exemple:
Vist el teu interès, un altre dia que hi anem t'avisarem ('com que veiem que hi [...]
Els verbs dir i dur pertanyen a la segona conjugació.
La segona conjugació inclou els verbs que tenen l'infinitiu acabat en -re o -er àtones (rebre, córrer), alguns amb -er tònica (saber) i verbs que acaben en -r, com dir, dur i fer. En el cas de dir, doncs, la i no pertany a la desinència [...]
Per formar el passat perifràstic d'un verb es fan servir les formes auxiliars vaig, vas, va, vam, vau i van seguides de l'infinitiu del verb. Per exemple:
vaig cantar, vas cantar, va cantar, vam cantar, vau cantar, van cantar.
En canvi, per formar el passat anterior perifràstic d'un verb es fan [...]
Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents:
1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]
El verb instar és un verb transitiu. Pot regir un complement directe de cosa, o bé pot regir un complement directe de persona seguit d'un altre complement introduït per una preposició davant d'infinitiu o una conjunció davant d'una oració. Per exemple:
El comitè insta l'aprovació del nou [...]