FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ha rebut el més alt grau acadèmic en una facultat. Un doctor en ciències, en dret, en teologia. Rebre el grau de doctor. Persona saberuda, que fa la sàvia. Metge o cirurgià. Fes venir el doctor. Persona que ensenya coses de doctrina. Els doctors de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de néixer, de venir al món. El dia de la seva naixença. Abans de la meva naixença. Ésser sord de naixença. El centenari de la seva naixença. Condició d'una persona segons la categoria social dels seus progenitors o bé el lloc on ha nascut. Era [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
forat ample d'un pam. Folgat, que no estreny. Un vestit ample. Unes botes massa amples. Venir ample un vestit, un barret, un calçat. Aquestes botes em van amples. venir ampla una cosa a algú Ésser superior en finalitat o en complexitat a les possibilitats d'algú. No restringit, no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació. No li abellirà res del que poden oferir-li. No t'abelleixen els plaers mundanals. Tornar-se benvolent envers alguna cosa. Ramon de Penyafort s'abellí a la voluntat sobirana. La dona no s'abelleix per la seducció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir abrivadament, hostilment (damunt algú). No s'atrevien a escometre un enemic tan poderós. El va escometre a bastonades. Llavors s'escometeren a cops de bastó i els haguérem de descompartir. Sortir a l'encontre (d'algú) per saludar-lo, parlar-li, etc. Quan tornava cap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, tornar a caure malalt d'una malaltia de què estava convalescent. Tornar a caure en una falta, un vici, etc. Una càrrega, un treball, una responsabilitat, etc., venir a caure sobre algú. En surten, de feines extraordinàries! I totes recauen sobre mi. Una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
: sí o no. Sí, hem d'anar-hi. Ell sí, que és un savi. Ell que sí, que no va venir. [pl. sís] Afirmació. Ell va respondre amb un sí sec. donar el sí Concedir el que ens demanen. [...]
