Que plau d'una manera singular pel seu sabor, per la seva delicadesa, finor, excel·lència. Una menja exquisida. Una flor exquisida. Una poesia exquisida. Un poeta exquisit. [...]

En jur., persona que fa una demanda. Persona jurídica, singular o col·lectiva, que atorga un document. actor social Individu, grup o institució que es troba a l'origen d'una acció. [...]

Pronom personal de primera persona de nombre singular, mot amb què l'autor d'un enunciat es designa a si mateix en el context d'aquest enunciat. Jo ho faré. Ho farem entre tu i jo. La mestra diu que jo no m'hi esforço. Si tu no goses —em va dir ella—, ja li ho diré [...]

Datiu singular del pronom de tercera persona ell. L'ha vist i li ha dit allò. L'ha vista i li ha dit allò. No li ho diguis. No li'n donis. [...]

En el baleàric i en el parlar salat, en registres informals, forma que revesteix l'article definit es en singular quan va precedit de la preposició amb. S'ha fet un tall amb so ganivet. [...]

Forma que revesteixen els articles es i so en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. S'ase. Estiuegen a s'Agaró. Fa s'estufat amb tothom. Escriu amb s'altre llapis. Forma que, amb comptades excepcions, revesteix l'article femení sa en singular [...]

Combat singular segons les normes del codi cavalleresc. Batre's en duel. Els padrins del duel. Un duel a espasa, a pistola, a sabre. duel a primera sang Duel que cessa quan un dels adversaris és ferit.  [...]

naturalesa i que, per oposició a aquesta, té una menor freqüència d'aparició, una distribució més restrictiva o una major especificitat semàntica. En l'oposició de nombre, el plural és el terme marcat i el singular, el no marcat. [...]

Pronom personal de segona persona de nombre singular, mot amb què l'autor d'un enunciat designa la persona a qui adreça aquest enunciat. Escolta, tu! L'he vist que parlava amb tu: què et deia? «Tu també, fill?» va dir Cèsar a Brutus. Forma de tractament que [...]

Algú, no comprendre, no incloure (algú o alguna cosa) en un nombre o en un tot, excloure'l com si no en formés part. Són tots ells lladres: no cal exceptuar-ne cap. Si exceptuem els dits noms, tots els noms masculins terminats en -s formen el plural afegint -os al singular. [...]