71.
traer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
traérselas fam [persona] poder anar sol, pintar-se sol, ésser un peix que es porta l'oli, ésser d'allò (o del que) no hi ha. 19 traérselas fam [ser difícil] ésser d'allò més difícil. Este trabajo se las trae, aquest treball és d'allò més difícil. [...]
|
72.
tener
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
estelles). 13 no tener nada que ver en no tenir res a veure en. 14 no tener ni para empezar no tenir-ne ni per a començar. 15 no tener por dónde coger fig [una persona] ésser més dolent que la tinya. 16 no tener por dónde coger fig [una cosa] no poder anar ni amb rodes. 17 no tener qué comer, qué beber no [...]
|
73.
con
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 10 [complemento de 'aguantarse' y equivalentes] [no es tradueix]. Apechugar con las consecuencias, tocar les conseqüències. Cargar con las culpas, carregar (o carregar-se) les culpes. 11 [complemento de 'poder' y 'atreverse'] [es tradueix per un verb en infinitiu]. ¿Puedes con este trabajo?, pots fer [...]
|
74.
levantar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, aixecar-se pols. 22 [ponerse de pie] aixecar-se. Cayó y ya no pudo levantarse, va caure i ja no es va poder aixecar. 23 [de la cama] llevar-se, aixecar-se, alçarse. Levantarse a las seis de la mañana, llevar-se a les sis del matí. 24 [elevarse, erguirse] dreçar-se, alçar-se. Ante nosotros se levantaba la [...]
|
75.
menos
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que et penses. 27 ni mucho menos [exclamativo] ni pensar-ho!, de cap manera!28 no menos de ben bé, almenys. 29 no poder menos de no poder deixar (o estar-se) de, no tenir més remei que. No puedo menos de decírselo, no puc deixar de dir-li-ho. 30 poco más o menos si fa no fa, si fa o no fa. 31 poco [...]
|
76.
ver 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
veure-ho per a creure-ho. 22 mire a ver a veure (o vejam), proveu-ho. 23 no hay quien te vea no hi ha manera de veure't. 24 no poder ver a uno fam no poder veure algú. 25 ¡nos vemos! fam a reveure!, fins ara!26 no tener nada que ver con no tenir res a veure amb. 27 no veas fig i fam [figúrate] no ho [...]
|
77.
alma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ànima, ànima vivent. 43 no poder alguien con su alma fig treure el fetge per la boca, no poder dir ni fava. 44 no tener alma fig no tenir cor, no tenir entranyes. 45 partirle a alguien el alma una cosa fig partir-li (o trencar-li) el cor una cosa. 46 paseársele a alguien el alma por el cuerpo [ser [...]
|
78.
valer 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
valer] valer-se, valdre's. 27 no poderse valer no poder valer-se. [...]
VERB MODEL v tr 1 valer, valdre. El premio vale el esfuerzo, el premi val l'esforç. 2 [costar] valer, valdre. La casa vale tanto, la casa val tant. 3 [equivaler] valer, valdre. Un franco valía veinticinco pesetas, un franc valia vint-i-cinc pessetes. 4 [proteger] valer, valdre. 5 no valer un ardite (o un comino, o un pepino, o un ochavo, o un higo, o un pito) no valer ni una malla (o ni cinc, o ni un xavo, o un rave, o un clau). 6 valer su peso en oro (o lo que pesa en oro, o tanto oro como pesa, o un Perú, o un potosí, o un mundo) fig valer un imperi (o un tresor, o més or que no pesa). v intr 7 valer, valdre. Este armario vale mucho, aquest armari val molt. Son recuerdos que valen mucho para mí, són records que valen molt per a mi. Es un chico que vale mucho, és un xicot que val molt. 8 [ser válido] valer, valdre. Esto no vale, això no val. 9 [servir] servir, fer el fet. Estos zapatos no me valen, aquestes sabates no em serveixen. 10 servir, ésser apte. No valía para aquel trabajo, no valia per a aquell treball. 11 [monedas] valer, valdre. 12 hacer valer fer valer. 13 más vale [es preferible] val més. Más vale que lo hagas tú, val més que ho facis tu. 14 más vale así val més així. 15 más vale tarde que nunca val més tard que mai. 16 más vale un toma que dos te daré val més un té que dos te'n daré, val més un pardal a la mà que una perdiu en l'aire. 17 no vale [no cuenta] no val. 18 no vale [con infinitivo] no s'hi val. 19 ¡vale! fam [está bien] d'acord!, entesos!, conforme!, bé! 20 ¡vale! fam [basta] prou! 21 valer para valer (o servir) per a. No vale para nada, no val per a res. 22 valer por valer per. 23 ¡ya te vale! fig i fam ja està bé!v pron 24 valer-se, valdre's. 25 [servirse] valer-se, valdre's. Valerse de sus amistades, valer-se de les seves amistats. 26 [poderse valer] valer-se, valdre's. 27 no poderse valer no poder valer-se. |
79.
manera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, de totes maneres. 20 de una manera u otra d'una manera o d'una altra. 21 en cierta manera en certa manera. 22 en gran manera en gran manera. 23 mal y de mala manera malament, a la babalà. 24 no hay manera no hi ha manera. No hay manera de poder convencerle, no hi ha manera de poder-lo convèncer. 25 [...]
|
80.
cargar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 5 [gravar] carregar, gravar. 6 [un peso] fer bon [pes]. 7 [aumentar] carregar. Cargar los precios, carregar els preus. 8 heràld carregar. 9 [poner demasiado] carregar. Cargar un guiso de especias, carregar un guisat d'espècies. 10 poder contenir, tenir una cabuda de. El tanque carga dos mil litros [...]
|