71.
traer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
traérselas fam [persona] poder anar sol, pintar-se sol, ésser un peix que es porta l'oli, ésser d'allò (o del que) no hi ha. 19 traérselas fam [ser difícil] ésser d'allò més difícil. Este trabajo se las trae, aquest treball és d'allò més difícil. [...]
|
72.
tener
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
estelles). 13 no tener nada que ver en no tenir res a veure en. 14 no tener ni para empezar no tenir-ne ni per a començar. 15 no tener por dónde coger fig [una persona] ésser més dolent que la tinya. 16 no tener por dónde coger fig [una cosa] no poder anar ni amb rodes. 17 no tener qué comer, qué beber no [...]
|
73.
con
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 10 [complemento de 'aguantarse' y equivalentes] [no es tradueix]. Apechugar con las consecuencias, tocar les conseqüències. Cargar con las culpas, carregar (o carregar-se) les culpes. 11 [complemento de 'poder' y 'atreverse'] [es tradueix per un verb en infinitiu]. ¿Puedes con este trabajo?, pots fer [...]
|
74.
levantar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, aixecar-se pols. 22 [ponerse de pie] aixecar-se. Cayó y ya no pudo levantarse, va caure i ja no es va poder aixecar. 23 [de la cama] llevar-se, aixecar-se, alçarse. Levantarse a las seis de la mañana, llevar-se a les sis del matí. 24 [elevarse, erguirse] dreçar-se, alçar-se. Ante nosotros se levantaba la [...]
|
75.
menos
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que et penses. 27 ni mucho menos [exclamativo] ni pensar-ho!, de cap manera!28 no menos de ben bé, almenys. 29 no poder menos de no poder deixar (o estar-se) de, no tenir més remei que. No puedo menos de decírselo, no puc deixar de dir-li-ho. 30 poco más o menos si fa no fa, si fa o no fa. 31 poco [...]
|
76.
ver 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
veure-ho per a creure-ho. 22 mire a ver a veure (o vejam), proveu-ho. 23 no hay quien te vea no hi ha manera de veure't. 24 no poder ver a uno fam no poder veure algú. 25 ¡nos vemos! fam a reveure!, fins ara!26 no tener nada que ver con no tenir res a veure amb. 27 no veas fig i fam [figúrate] no ho [...]
VERB MODEL v intr 1 veure-hi. Tienen ojos y no ven, tenen ulls i no hi veuen. No veo nada, no hi veig gens. v tr 2 veure. Ver una cosa, veure una cosa. No veo nada, no veig res. 3 [darse cuenta, percibir, entender] veure. Veo que no ha llegado, veig que encara no ha arribat. 4 [visitar a alguien] veure. 5 [el médico] visitar, veure. 6 mirar, veure, examinar. He visto tus documentos, he mirat els teus documents. 7 veure. Como hemos visto esta mañana, tal com hem vist aquest matí. 8 [procurar] veure, mirar. 9 dr entendre en, conèixer de. Ver una causa, entendre en una causa. 10 a más ver (o hasta más ver) a reveure. 11 a ver a veure, vejam. 12 a ver si a veure si, vejam si. A ver si hay agua, a veure si hi ha aigua. 13 como si lo viera com si ho veiés. 14 darse a (o dejarse) ver deixar-se veure. 15 deje que vea deixeu-m'ho veure. 16 dígame a ver a veure (o vejam), digueu. 17 eso está por ver (o eso habrá que verlo) això és a reveure, això caldrà veure-ho. 18 habría que ver que fora bo de veure que. 19 ¡hay que ver! [protesta] ja està bé!, quina barra! 20 ¡hay que ver! [admiración] déu-n'hi-do. ¡Hay que ver la gente que hay!, déu-n'hi-do, quina gentada! 21 hay que verlo para creerlo cal veure-ho per a creure-ho. 22 mire a ver a veure (o vejam), proveu-ho. 23 no hay quien te vea no hi ha manera de veure't. 24 no poder ver a uno fam no poder veure algú. 25 ¡nos vemos! fam a reveure!, fins ara! 26 no tener nada que ver con no tenir res a veure amb. 27 no veas fig i fam [figúrate] no ho vulguis saber. ¡No veas lo que le espera!, no ho vulguis saber, allò que li espera! ¡Tiene un piso que no veas!, no ho vulguis saber, quin pis té 28 no ver ni jota (o no ver tres en un burro) [ser miope] no veure un bou a tres passes. 29 nunca he visto tal cosa (o cosa igual) mai no he vist res de semblant. 30 por lo que veo (o por lo que se ve, o por lo visto) segons es veu (o segons que es veu). 31 que no veo fig i fam que no m'hi veig. Tengo un hambre que no veo, tinc una fam que no m'hi veig. 32 ...que no veas fam ...que déu-n'hi-do. 33 ¡quién te ha visto y quién te ve! fam qui t'ha vist i qui et veu!, qui ho hauria dit! 34 tener que ver en tenir-hi cosa (o alguna cosa) a veure amb. 35 te veo venir fig i fam et veig les intencions, et veig a venir. 36 vamos a ver a veure. 37 ver de [probar] mirar de. 38 veremos (o ya veremos) ja ho veurem. 39 verlas venir fig i fam veure-les a venir. 40 ya veo ja ho veig, ara ho veig. 41 ya verás ja ho veuràs. 42 ya ves, ya ve usted ja veus, ja ho veieu. 43 y si te he visto no me acuerdo fam [persona] fa veure que no em coneix. 44 y si te he visto no me acuerdo fam [cosa] i ja l'has vist prou. v pron 45 veure's. 46 témer intr. Me veo que se ha dejado el grifo abierto, temo que s'hagi oblidat l'aixeta oberta. 47 véase página... vegeu pàgina... 48 verse a la legua (o de lejos) fig veure de lluny. 49 verse en veure's en, trobar-se en. Verse en un apuro, veure's en un compromís. 50 vérselas con uno fig veure's amb algú. 51 vérselas y deseárselas [pasarlas negras] veure's negre. 52 visto que... [en vista de que] vist que..., en vista que..., atès que... |
77.
alma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ànima, ànima vivent. 43 no poder alguien con su alma fig treure el fetge per la boca, no poder dir ni fava. 44 no tener alma fig no tenir cor, no tenir entranyes. 45 partirle a alguien el alma una cosa fig partir-li (o trencar-li) el cor una cosa. 46 paseársele a alguien el alma por el cuerpo [ser [...]
|
78.
valer 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
valer] valer-se, valdre's. 27 no poderse valer no poder valer-se. [...]
|
79.
manera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, de totes maneres. 20 de una manera u otra d'una manera o d'una altra. 21 en cierta manera en certa manera. 22 en gran manera en gran manera. 23 mal y de mala manera malament, a la babalà. 24 no hay manera no hi ha manera. No hay manera de poder convencerle, no hi ha manera de poder-lo convèncer. 25 [...]
|
80.
cargar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 5 [gravar] carregar, gravar. 6 [un peso] fer bon [pes]. 7 [aumentar] carregar. Cargar los precios, carregar els preus. 8 heràld carregar. 9 [poner demasiado] carregar. Cargar un guiso de especias, carregar un guisat d'espècies. 10 poder contenir, tenir una cabuda de. El tanque carga dos mil litros [...]
|