FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llicència poètica que consisteix a pronunciar en dues síl·labes les vocals d'un diftong. Signe gràfic consistent en dos punts col·locats sobre una vocal, (¨), que s'usa d'acord amb les normes ortogràfiques de cada llengua. Procediment quirúrgic usat per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fenomen propi del català oriental, viu a les Balears i a les comarques nord-orientals i centrals fins al nord del Barcelonès, consistent a pronunciar i el resultat de l'evolució dels grups C'L, G'L, T'L i LY del llatí vulgar. Defecte consistent en la pronúncia [...]
Les formes dels verbs aguar, evacuar i promiscuar que tenen l'arrel àtona es poden pronunciar amb hiat o amb diftong. Per exemple, tant es pot pronunciar a-gu-a-ri-a, e-va-cu-a-va, pro-mis-cu-a-ré com a-gua-ri-a, e-va-cua-va, pro-mis-cua-ré.
Així mateix, es poden pronunciar amb hiat o amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
millora en la qualitat d'una transmissió. Fer més evident, més intens. Accentuar un toc en un dibuix. Accentuar la seva opinió. Accentuar-se un símptoma. Pronunciar d'una manera expressiva (algun mot o frase) per fer-hi fixar l'atenció. Escriure un accent gràfic (sobre [...]
En determinats sectors urbans dels parlars centrals, s'observa una tendència a pronunciar una a en comptes de la vocal neutra. Aquesta pronúncia, tanmateix, no és acceptable. Per exemple:
escolta (la e i la a s'han de pronunciar com a vocals neutres, i no com a a, ascolta)
dies (la e s'ha de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Decidir quelcom a favor o en contra (d'algú o d'alguna cosa). Pronunciar una decisió com a jutge (sobre algú o alguna cosa). No sabem encara qui ha de jutjar la nostra causa. Emetre una opinió amb què s'aprova o es blasma (quelcom). Com t'atreveixes a jutjar la seva [...]
