FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom diu d'una manera seguida, especialment allò que, dit o llegit en públic, tracta d'un assumpte amb cert mètode i certa extensió. Pronunciar un discurs. Fer un discurs. Un discurs eloqüent. Un discurs improvisat. Un discurs de recepció, d'obertura. L [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc destinat als jutges, per a administrar justícia i pronunciar sentències. El tribunal de la consciència. El tribunal de Déu. Òrgan col·legiat format per magistrats que jutgen i administren la justícia. Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tribunal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
instrument o de la veu. L'atac d'una nota. Manera de posar-se en moviment vibratori les cordes vocals en pronunciar una vocal en posició inicial de mot o d'emissió fònica. Toc de corneta o de timbal amb què hom indicava a les tropes l'inici de l'atac. [...]
Hi ha casos en què tant fer com donar són acceptables per designar el mateix concepte. Per exemple, en expressions com ara fer una conferència o donar una conferència. També es poden fer servir verbs com pronunciar, presentar, impartir... Per exemple:
El professor ha fet una conferència sobre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma establerta, prescrita, d'expressar alguna cosa. Pronunciar la fórmula ritual. Fórmules judicials. Manera fixada o convinguda de com s'ha de fer o arranjar alguna cosa. Acomiadar amb la fórmula acostumada. Fer un depilatori segons tal fórmula. Element formal que forma part [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer o declarar sagrat, apropiar a usos sagrats, dedicar al servei de Déu. Consagrar una església al culte. En el cristianisme, el sacerdot, pronunciar sobre el pa i el vi les paraules d'institució de l'eucaristia. consagrar l'hòstia Consagrar 1 2. consagrar el pa i el vi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coneixement d'una causa en què el jutge ha de pronunciar la sentència. Judici de faltes, contenciós, contradictori, declaratiu. Ésser algú cridat en judici. judici a porta closa Judici sense públic. judici d'abintestat Procediment judicial sobre l'herència i l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(algú) a adoptar una actitud, un estat. L'han hagut de cridar a l'ordre. El president ha cridat la població a la calma. Pronunciar el nom (d'algú) en veu alta. Han passat llista i no m'han cridat. Atreure. Aquestes punxes criden el llamp. Cridar l'atenció d'algú. Una cosa de [...]
Els mots derivats de dins i fons s'han de pronunciar amb essa sonora (com Teresa, colze o zoo), i no amb essa sorda (com sol, russa o adreça). Així, mots com endinsar i enfonsar es pronuncien amb el so de zoo.
La essa final dels prefixos trans- i sots- s'ha de pronunciar sonora en mots com [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que expressa un sentiment de l'ànima. L'accent de la passió. Amb accent franc. Amb accent de desdeny. Veu, cant, llenguatge. Els dolços accents del rossinyol. Entonació particular, manera de pronunciar peculiar dels habitants d'una contrada. Parlar amb accent empordanès. [...]
