valencians tampoc no se sol pronunciar la primera erra de perdre.
Igualment, és habitual no pronunciar la erra de la síl·laba pren- del verb prendre i derivats (com aprendre, comprendre o sorprendre) i cerndre en les formes d'infinitiu, futur i condicional: prendre, emprendre, prendré, prendria [...]
En construccions més o menys fixades com ara cent anys, sant Andreu o sant Antoni, malgrat que en els registres informals de vegades s'elideix la t final del primer mot, en els registres formals és preferible pronunciar aquesta t. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis [...]
En general, s'escriuen amb ss, i cal pronunciar amb essa sorda (com passa), les formes femenines de determinats substantius que indiquen càrrec, activitat, professió i altres éssers. Per exemple:
abadessa, alcaldessa, batllessa, baronessa, comtessa, deessa, diablessa, duquessa, hostessa, jutgessa [...]
El grup mm sempre es presenta entre vocals. Per exemple: commemoració, commocionar, commutatiu, emmarcar, gamma, gemma, immune; Emma, etc.
Malgrat que en registres informals de vegades es perd l'allargament de la m, en registres més formals és recomanable pronunciar aquest grup consonàntic [...]
De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (pronunciem un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola [...]
El verb dir, en sentit general, té el significat de 'pronunciar'. Per exemple:
No em va voler dir què li havia passat.
Ara bé, l'expressió dir-hi la seva (o dir-hi la nostra, dir-hi la meva, etc.) significa 'opinar' i duu sempre el pronom feble hi perquè forma part del verb. Per exemple:
Sembla [...]
dels verbs adequar, liquar i obliquar s'han de pronunciar amb diftong i no pas amb hiat:
adequo (pronunciat a-dè-quo i no a-de-qú-o)
liqua (pronunciat lí-qua i no li-qú-a)
obliqua (pronunciat o-blí-qua i no o-bli-qú-a).
[...]
els plurals: atesos, ateses, etc.)
Algunes paraules que creen dubtes, tant des del punt de vista escrit com de pronúncia, són les següents:
paraules que cal pronunciar amb essa sorda (com passa) i escriure amb ss (essa doble): agressió, agressor, alcaldessa, discussió, dissoldre, expressió [...]
En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició.
En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en [...]
La dièresi és un signe gràfic (¨) que s'escriu damunt la i i la u. Es fa servir en dos contextos:
Per indicar que cal pronunciar la u
Es posa dièresi per indicar que cal pronunciar la u en els grups -güe-, -güi-, -qüe-, -qüi-. Així, la u de guerra no es pronuncia, mentre que la u de llengües sí [...]
