conversa havia fluït animadament.
En canvi, la forma fluid pot funcionar com a adjectiu o com a substantiu i no porta dièresi perquè les vocals del grup ui formen diftong. Així, s'han de pronunciar amb un sol cop de veu (l'accent recau sobre la u). Per exemple:
La tinta és una substància fluida.
Té un [...]
la normalitat, ja que la representació gràfica resol el dubte. En canvi, oralment sí que es tendeix a pronunciar amb prou claredat la anormalitat, si és necessari, per evitar l'ambigüitat.
També s'apostrofa la preposició de quan es troba en aquestes mateixes condicions. Cal escriure, per exemple: la [...]
Els sons laterals (ela o ela doble) es poden geminar en una sèrie de casos, i llavors s'escriuen amb les grafies tll i tl.
Se sol pronunciar palatal en els parlars nord-occidentals i centrals (espatlla,
pronunciat espall·lla). En canvi, es pronuncia alveolar en els parlars valencians i baleàrics [...]
En els casos de sigles que es llegeixen lletra per lletra, cal pronunciar el nom de cada lletra d'acord amb la fonètica catalana. En el cas de la c, es pronuncia com una s sorda (com la c de cirera), i no amb el so de la c castellana. Per exemple:
PSC (pe-essa-sé, i no pe-esse-cé)
CDR (se-de-érra [...]
pronunciar el grup nn allargant la n, per distingir-lo de les paraules que presenten una sola n. Per exemple: connat designa 'unit a un altre des de la naixença', mentre que conat significa 'començament d'una acció a realitzar, la qual no arriba a consumar-se'.
[...]
En posició final no absoluta, la essa es pot pronunciar sorda o sonora. Tot depèn del mot que vingui a continuació:
Es pronuncia sonora si va seguida d'un mot que comença amb un so sonor (ens mira); també és sonor el so de la s corresponent als prefixos seguits de vocal (transatlàntic) i dels [...]
En la majoria de parlars orientals i nord-occidentals, la consonant oclusiva dels grups -bl- i -gl- es pot pronunciar geminada quan es troba darrere d'una vocal accentuada al final de l'arrel d'un mot, i també en derivats i altres formes flexionades. Aquesta geminació és acceptable en tots els [...]
Davant d'un verb que comença amb el so de essa sorda (escrit amb s-, ce- o ci-) el pronom se tant pot adoptar la forma se com la forma es.
Això no obstant, se sol preferir usar la forma se perquè és més fàcil de pronunciar. Així, es diu:
se sap (millor que es sap)
se suspèn (millor que es suspèn [...]
Eric (variant antiga d'Enric) Èric (variant d'Erik)
Sovint hi ha el dubte de com s'ha d'escriure i pronunciar aquest nom de persona. D'entrada, cal dir que es tracta de dos noms diferents.
D'una banda, en català existeix el nom Eric, que és una variant antiga d'Enric. Aquest antropònim és agut [...]
En general, a l'hora de pronunciar els mots prefixats, com ara semicercle, i els mots compostos, com economicosocial, es manté l'accent del formant de la dreta, és a dir, es conserva la vocal tònica d'aquest formant (cercle, social, respectivament), mentre que l'accent del formant de l'esquerra es [...]
