FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer públic, portar a coneixement de tothom. Publicar un avís, una llei. Difondre entre el públic (un llibre, una revista, un disc, etc.), posar-los a la venda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transferir a l'Estat o altre òrgan col·lectiu (les propietats, les indústries, etc., particulars). Fer aparèixer o desenvolupar els caràcters socials (d'un individu, d'un grup, etc.). Difondre socialment, fer arribar igualitàriament a tota la societat, (un fet, un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc elevat des d'on els oradors adreçaven la paraula al poble en l'antiguitat. Lloc elevat, amb ampit, des d'on els oradors parlen en una assemblea deliberant. Pujar un orador a la tribuna. Trona1 1 1. Mitjà que hom utilitza per a expressar la seva opinió o difondre un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar l'expansió (d'alguna cosa), dilatar. La calor expandeix els cossos. Alguna cosa, experimentar una expansió, dilatar-se, difondre's. Un gas que s'expandeix a causa de l'augment de temperatura. Neixen éssers el talent dels quals únicament demana expandir-se. El rumor de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de difús. La difusió del seu estil. Acció de difondre o de difondre's; l'efecte. La difusió de la instrucció. La difusió de la informació a través dels mitjans de comunicació. Procés de canvi cultural mitjançant el qual certs elements [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que, per la seva autoritat, porta la veu d'una escola, d'una associació, d'un partit, etc. Persona autoritzada per una institució, un col·lectiu, un partit o un grup social, per difondre la informació que generen i respondre en el seu nom a les preguntes que se li puguin [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
transmissió de la informació que utilitza per a la reproducció dels continguts que intenta difondre qualsevol de les tècniques d'impressió existents. La premsa, el llibre, el cartell i el còmic són mitjans impresos. Peça de pedra quadrangular usada per a la [...]
Els participis dels verbs acabats en -endre (encendre, pretendre, etc.) i -ondre (confondre, difondre, infondre, etc.) acaben en -ès i -ós respectivament. Per exemple:
encès (i no encengut)
pretès (i no pretendit)
confós (i no confundit)
infós (i no infundit)
En canvi, el verb pondre i els que [...]
