FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
properes eleccions. Treballem de cara al futur. dir una cosa de cara a la galeria Dir-la només per quedar bé, especialment davant l'opinió pública. fer una cosa de cara a la galeria Fer-la només per quedar bé, especialment davant l'opinió pública. donar la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ençà en el passat, present o futur. Ara encara no és temps de fer això. Fer cada cosa al seu temps. Ja m'ha passat el temps de ballar. Vindrà temps que te'n penediràs. Període o porció de temps en què viu una persona determinada, s'esdevé alguna cosa. Al temps [...]
La locució adverbial per endavant en general significa 'de manera anticipada', 'abans del temps establert o acordat'. Així, se sol usar en contextos com ara Fer un pagament per endavant.
Convé evitar l'ús d'aquesta expressió, i també de per davant, amb sentit de futur. Per exemple, en comptes de [...]
En alguns parlars, el diftong eu del verb veure es pronuncia com una sola vocal.
En valencià, en part del tortosí i en mallorquí, en lloc del diftong eu es pronuncia una o en el futur i el condicional:
Ja voràs quin gatet tan bonic!
Si parés més atenció al que fa, voria que això no li [...]
Quan els dies de la setmana es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d'explicació, entre comes. Per exemple, si avui és dia 21 de novembre, podem dir:
Vindré dijous o Vindré dijous, 27 de [...]
exemples següents, en què la construcció passar per es canvia per dependre, exigir, demanar...:
La lluita contra l'atur passa per l'aplicació dels criteris europeus s'ha de substituir per La lluita contra l'atur depèn de (o exigeix) l'aplicació dels criteris europeus.
El futur del sector passa per [...]
poder + infinitiu o els adverbis potser, probablement, etc. Per exemple:
Ara pot fer mitja hora que són a dins.
Potser fa mitja hora que són a dins.
En canvi, no és adequat, en els registres formals, l'ús del futur per expressar probabilitat en el present (Ara seran les tres) o del condicional per [...]
valencians tampoc no se sol pronunciar la primera erra de perdre.
Igualment, és habitual no pronunciar la erra de la síl·laba pren- del verb prendre i derivats (com aprendre, comprendre o sorprendre) i cerndre en les formes d'infinitiu, futur i condicional: prendre, emprendre, prendré, prendria [...]
recents. Per tant, en els casos següents la erra final es pronuncia:
Monosíl·labs: car, cor, far, gir, llar, mar, mer, mur, or, pur, rar, tir; Llor, Mir, la Quar, el Ter.
Polisíl·labs: amor, enter, favor, futur, humor, motor, obscur, particular, popular, prematur, rigor, singular, sonor, sospir, valor [...]
esperava ansiosament).
També és transitiu quan significa que una cosa està en el futur immediat d'algú, és a dir, quan el subjecte no és una persona que realitza l'acció (hi ha un subjecte inanimat). En aquest cas, per tant, també porta un complement directe. Per exemple:
L'espera una prova dura (i no [...]
