131.
consultiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que aconsella, dona el seu parer, però no decideix. Comitè consultiu. [...]
consultiu -iva
adj. [LC] Que aconsella, dona el seu parer, però no decideix. Comitè consultiu. |
132.
desparió -ona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense el seu parió. Que no forma parell amb un altre. [...]
|
133.
extravasar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un líquid, sortir del seu conducte normal per infiltració o efusió. [...]
|
134.
fadar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una fada, exercir el seu poder (sobre algú). Encisar, encantar. [...]
|
135.
mènada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dona seguidora del déu grec Dionís i partidària del seu culte. [...]
|
136.
predilecte -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preferit 1. Mozart és el seu músic predilecte. La filla predilecta. [...]
|
137.
soma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cos, en el seu aspecte físic, orgànic. Citoplasma d'una neurona. [...]
|
138.
teleomorf
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fong que es troba en la fase sexual del seu cicle. [...]
|
139.
trànsfuga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que abandona el seu partit per incorporar-se al partit contrari. [...]
|
140.
diputar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un poble, un cos, etc., enviar (algú) amb el mandat de parlar en nom seu, defensar els seus interessos, etc. Tres d'entre els principals ciutadans foren diputats per a anar a parlar amb el rei. [...]
|