FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preparar (un aliment) mitjançant l'acció del foc, sia bullint-lo o rostint-lo, socarrant-lo, etc. Coure el dinar, el sopar. Coure carn, llegums, la vianda. Fer apta o més apta per a l'alimentació (una substància) mitjançant l'acció del foc o de la calor. Coure [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir una sensació anàloga a la que causa l'acció del foc, produir coïssor. Els ulls em couen. Tenir un sabor picant. La repulsa que li donaré, ja li courà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall de color vermellós, dúctil, mal·leable, molt tenaç, molt resistent a la corrosió, i un dels millors conductors de la calor i l'electricitat (símbol, Cu; nombre atòmic, 29; pes atòmic, 63,54). coures grisos Conjunt de sulfosals de coure, de color [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sulfur de coure i ferro, o de coure, níquel i ferro, que s'obté com a fase intermèdia en el procés d'extracció metal·lúrgica del coure i del níquel. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al coure. Que conté coure, s'aplica especialment als compostos en què aquest actua com a bivalent. Sulfat cúpric. Una sal cúprica. [...]
