Resultats de la cerca frase exacta: 303
|
21.
portamascles
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument manual que serveix per a subjectar i fer girar el mascle de roscar. [...]
|
|
22.
proís
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amarra per a subjectar una embarcació a la costa, estirar-la de terra estant, etc. [...]
|
|
23.
disciplinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subjectar a una disciplina. Disciplinar un exèrcit, una escola. No li ha costat gaire disciplinar-se. [...]
|
|
24.
indòmit -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no ha estat domat. Que no pot ésser domat. Difícil de domar o de subjectar. [...]
|
|
25.
vergueró
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bastó curt i gruixut que forma part de la verguera. Llistó per a subjectar els vidres. [...]
|
|
26.
codera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amarra de subjectar la popa on convingui per tal de mantenir la nau en l'orientació desitjada. [...]
|
|
27.
pírcing
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tècnica que consisteix a subjectar joies o altres objectes travessant la pell, mucoses o altres teixits corporals. [...]
pírcing
m. [LC] Tècnica que consisteix a subjectar joies o altres objectes travessant la pell, mucoses o altres teixits corporals. 
|
|
28.
canellera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de roba, de pell o d'altres materials que serveix per a subjectar i protegir el canell. [...]
|
|
29.
embagar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subjectar amb una baga o bagues. Lligar (a una arma llancívola) una corretja per llançar-la amb més força. [...]
|
|
30.
sotsobrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure a terra i subjectar sota seu (l'adversari). Una nau, tombar-se de costat donant mitja volta. [...]
|
pírcing
m. [LC] Tècnica que consisteix a subjectar joies o altres objectes travessant la pell, mucoses o altres teixits corporals.
m. [LC] Tècnica que consisteix a subjectar joies o altres objectes travessant la pell, mucoses o altres teixits corporals.