FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'estimar. Mètode per a determinar la base imposable d'un impost. Estimació directa. Estimació objectiva singular. estimació estadística Recerca del valor d'un o més paràmetres d'una llei de probabilitat o de distribució d'una població a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'imposar. La imposició d'una obligació, d'una càrrega, d'un tribut. Imposició de les mans. La cosa imposada. No tolero imposicions de ningú. Impost. Dret de cisa. Volum d'impostos atribuïts en un període. Peça de fusta o de metall, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carregar de nou. Recarregar una arma de foc. Recarregar la pipa. Tornar a carregar (la beina d'un cartutx ja disparat) després d'haver-ne rectificat i tornat a calibrar la boca. Agreujar, incrementar (el cost d'una cosa). Recarregar un preu. Recarregar la quota d'un impost. Recarregar la pena [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preu, import, mesura o percentatge en què s'ha taxat alguna cosa. La taxa de l'impost. La taxa d'interès. La taxa de creixement. posar taxa a alguna cosa Taxar-la, evitar-ne l'excés. Impost. taxa d'interès Percentatge que hom paga durant un període de temps [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darrera de les quatre parts iguals en què els romans dividien el dia. Part de l'ofici diví que es deia abans de les vespres. En el calendari romà, el novè dia abans dels idus. Impost pagat en cereals, consistent en la novena garba, un cop separada la desena del delme. En [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
doblegar-se, es trencaria. doblegar l'esquena davant algú Llagotejar-lo. Una càrrega excessiva, fer anar acotat o corbat (algú). Anar acotat o corbat per una càrrega excessiva. Es va doblegar sota el pes d'aquell gran feix. Un impost, un crèdit, etc., aclaparar (algú). Obligar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de prestar o de prestar-se; l'efecte. Impost o servei exigible per una autoritat competent. Obligació que prové de la llei o que, en virtut d'un acte jurídic, ha de complir una de les parts. prestació social substitutòria Servei civil. prestacions socials [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contribució que una nació paga a una altra com a reconeixement de submissió, preu de la pau o la protecció, en virtut d'un tractat. Impost. Allò que es fa o es dona per complir un deure o una obligació moral. Pagar algú a la pàtria el seu tribut de sang [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descarregar d'un impost, d'un deute. Descarregar-se de les seves obligacions de tutor. descarregar la consciència Alleujar-la confessant la culpa. descarregar el cor Deixar desbordar els sentiments. Desmuntar (un castell humà) fins a completar-lo sense fer llenya. Treure (càrrega). [...]
