El complement predicatiu expressa una propietat del subjecte o del complement directe (sempre que l'oració no sigui copulativa, perquè, en aquest cas, parlaríem d'atribut). Generalment, els complements predicatius són sintagmes adjectivals, nominals i preposicionals i, si escau, concorden en gènere i nombre amb el subjecte o el complement directe. 

Hi ha dos tipus de predicatius: l'obligatori, que és exigit pel predicat del verb i, per tant, no se'n pot prescindir, i l'opcional, que és optatiu, és a dir, que se'n pot prescindir. Per exemple: 

Treballa de cambrer.  (obligatori)
Veig la Lola molt contenta. (obligatori)
L'han nomenada presidenta de l'escala. (obligatori)
En Francesc treballa atabalat cada dia. (optatiu)
Van servir el cafè fred. (optatiu)

Aquest complement predicatiu, generalment, es pronominalitza amb el pronom hi, fins i tot, en les construccions amb predicatiu opcional, quan el predicatiu està dislocat i va precedit de la preposició de. Per exemple:

La nomenen filla predilecta de la ciutat i també hi nomenaran altres persones.
Les trobades familiars el posen nerviós i ens hi fa posar a tots.
D'atabalat en Francesc hi treballa cada dia.
De fred només hi van servir el cafè.

Ara bé, hi ha algunes excepcions:

- Quan el complement predicatiu és obligatori, es pot pronominalitzar per hi o per en, sobretot si porta un quantificador. Per exemple:

No s'hi/se'n posa gens, de nerviosa.
De desplaçada, no s'hi ha / se n'ha sentit mai.
Hi/en peca molt, d'ingenu.

- Quan el predicat del verb fer és un nom d'ofici o professió i va precedit de la preposició de, només es pronominalitza amb en. I també en el cas de les expressions fer-se soci, fer-se membre o fer-se amic, seguides de la preposició de. Per exemple:

Feia de traductora, però ara fa temps que no en fa.
M'he fet membre d'aquesta associació. Tu no te'n faràs?

- Amb els verbs dir-se ('tenir tal nom') o posar ('adjudicar nom a una persona'), es fa servir el pronom en o bé ho. Per exemple:

Li diuen Sara, però no se'n/s'ho diu.
Li heu posat Narcís? A mi també me'n/m'ho volien posar.

Finalment, cal tenir en compte que, si es vol pronominalitzar el complement del nucli del predicatiu, es fa servir el pronom en si es tracta d'un sintagma introduït per de, i es fa servir hi si va introduït per una preposició que no és de. Per exemple:

Me'n sento culpable, del que t'he fet.
S'hi sentia atret, per aquesta filosofia.