El plural de mots femenins acabats en -a es forma amb la terminació -es. Per exemple, de casa, rosa i dona fem cases, roses i dones.
De vegades, aquesta terminació de plural obliga a canviar algunes consonants anteriors per mantenir el mateix so. Aquests canvis són els següents:
- Els mots [...]
El nom compost bocaorella es fa servir per fer referència a la transmissió o difusió oral d'una informació d'una persona a una altra. Atès que es tracta d'un compost patrimonial, és a dir, un compost format a partir de mots catalans, s'escriu aglutinat i sense guionet. Per exemple:
L'èxit de la [...]
, psicosomàtic, telesèrie, vicesecretari, etc.
Hi ha, però, tres casos en què trobem doble essa:
1. En mots derivats quan comencen amb el prefix a- (no negatiu) o re-. Per exemple: assenyat, ressituar, ressorgir, resseguir, etc., però s'escriu amb una sola essa resecció (grafia presa directament del llatí).
2 [...]
Els mots derivats formats per un prefix que acaba en r, com ara cor-, hiper-,
ir-, inter-, super-,
ciber-, etc., s'escriuen amb rr si la primera lletra del mot al qual s'adjunten comença en r-.
Aquesta coincidència es dona en paraules com ara: corredemptor, corregència, hiperrealisme, hiperreal [...]
Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.
En aquests [...]
Alaior: alaiorenc -a
Alaró: alaroner -a
Alcúdia: alcudienc -a
Algaida: algaidí -ina
Andratx: andritxol -a
Ariany: arianyer -a
Artà: artanenc -a
Banyalbufar: banyalbufarí -ina
Binissalem: binissalemer -a
Búger: bugerró -ona
Bunyola: bunyolí -ina
Calvià: calvianer -a
Campanet: campaneter -a
Campos [...]
Fitxa
6596/3Darrera versió: 11.08.2014
Títol
topònims i gentilicis de les Illes Balears
Resposta
Alaior: alaiorenc -a Alaró: alaroner -a Alcúdia: alcudienc -a Algaida: algaidí -ina Andratx: andritxol -a Ariany: arianyer -a Artà: artanenc -a Banyalbufar: banyalbufarí -ina Binissalem: binissalemer -a Búger: bugerró -ona Bunyola: bunyolí -ina Calvià: calvianer -a Campanet: campaneter -a Campos: campaner -a Capdepera: gabellí -ina Castell, es: castellà -ana Ciutadella: ciutadellenc -a Consell: conseller -a Costitx: costitxer -a Deià: deianenc -a Eivissa: eivissenc -a Escorca: escorquer -a Esporles: esporlerí -ina Estellencs: estellenquer -a Felanitx: felanitxer -a Ferreries: ferrerienc -a Formentera: formenterenc -a Fornalutx: fornalutxenc -a Inca: inquer -a Lloret de Vistalegre: llorità -ana Lloseta: llosetí -ina Llubí: llubiner -a Llucmajor: llucmajorer -a Mallorca: mallorquí -ina Manacor: manacorí -ina Mancor de la Vall: mancorí -ina Maó: maonès -esa Maria de la Salut: mariando -a Marratxí: marratxiner -a Menorca: menorquí -ina Mercadal, es: mercadalenc -a Montuïri: montuïrer -a, montuïrenc -a Muro: murer -a Palma: palmesà -ana Petra: petrer -a Pitiüses, illes: pitiús -üsa Pobla, sa: pobler -a Pollença: pollencí -ina Porreres: porrerenc -a Puigpunyent: puigpunyentí -ina Salines, ses: saliner -a Santa Eugènia: taujà -ana Santa Margalida: margalidà -ana Santa Maria del Camí: santamarier -a Sant Antoni de Portmany: portmanyí -ina Santanyí: santanyiner -a Sant Joan de Labritja: santjoaner -a Sant Josep de sa Talaia: josepí -ina Sant Llorenç des Cardassar: llorencí -ina Sant Lluís: lluïser -a Selva: selvatgí -ina Sencelles: senceller -a Sineu: sineuer -a Sóller: solleric -a Son Cervera: cerverí -ina Valldemossa: valldemossí -ina Vilafranca de Bonany: vilafranquer -a
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de Catalunya ordenats alfabèticament.
Alta Ribagorça: ribagorçà -ana
Alt Camp: de l'Alt Camp
Alt Empordà: empordanès -esa, alt-empordanès -esa
Alt Penedès: penedesenc -a
Alt Urgell: alt-urgellenc -a
Amposta [...]
Andorra, Principat i Andorra la Vella: andorrà -ana
Canillo: canillenc -a
Encamp: encampadà -ana
Escaldes i Engordany, les: escaldenc -a
Massana, la: massanenc -a
Ordino: ordinenc -a
Sant Julià de Lòria: lauredià -ana
[...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Cantàbria és
cantàbric -a i càntabre -a.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma de Cantàbria són els següents:
Cantàbria: cantàbric -a i càntabre -a
Santander: de [...]
Alaior: alaiorenc -a Alaró: alaroner -a Alcúdia: alcudienc -a Algaida: algaidí -ina Andratx: andritxol -a Ariany: arianyer -a Artà: artanenc -a Banyalbufar: banyalbufarí -ina Binissalem: binissalemer -a Búger: bugerró -ona Bunyola: bunyolí -ina Calvià: calvianer -a Campanet: campaneter -a Campos: campaner -a Capdepera: gabellí -ina Castell, es: castellà -ana Ciutadella: ciutadellenc -a Consell: conseller -a Costitx: costitxer -a Deià: deianenc -a Eivissa: eivissenc -a Escorca: escorquer -a Esporles: esporlerí -ina Estellencs: estellenquer -a Felanitx: felanitxer -a Ferreries: ferrerienc -a Formentera: formenterenc -a Fornalutx: fornalutxenc -a Inca: inquer -a Lloret de Vistalegre: llorità -ana Lloseta: llosetí -ina Llubí: llubiner -a Llucmajor: llucmajorer -a Mallorca: mallorquí -ina Manacor: manacorí -ina Mancor de la Vall: mancorí -ina Maó: maonès -esa Maria de la Salut: mariando -a Marratxí: marratxiner -a Menorca: menorquí -ina Mercadal, es: mercadalenc -a Montuïri: montuïrer -a, montuïrenc -a Muro: murer -a Palma: palmesà -ana Petra: petrer -a Pitiüses, illes: pitiús -üsa Pobla, sa: pobler -a Pollença: pollencí -ina Porreres: porrerenc -a Puigpunyent: puigpunyentí -ina Salines, ses: saliner -a Santa Eugènia: taujà -ana Santa Margalida: margalidà -ana Santa Maria del Camí: santamarier -a Sant Antoni de Portmany: portmanyí -ina Santanyí: santanyiner -a Sant Joan de Labritja: santjoaner -a Sant Josep de sa Talaia: josepí -ina Sant Llorenç des Cardassar: llorencí -ina Sant Lluís: lluïser -a Selva: selvatgí -ina Sencelles: senceller -a Sineu: sineuer -a Sóller: solleric -a Son Cervera: cerverí -ina Valldemossa: valldemossí -ina Vilafranca de Bonany: vilafranquer -a