FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Als segles xiii i xiv, persona que professava entre altres doctrines la impecabilitat de l'ànima en arribar a la visió directa de Déu, que creia possible en aquesta vida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Considerar com déu, divinitzar. Els pobles de l'antiguitat deïficaven llurs defensors. Fer (algú o alguna cosa) l'objecte d'un culte. Els antics deïficaven les forces de la naturalesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'inspirar; l'efecte. La inspiració i l'expiració de l'aire. Moviment d'inspiració dels pulmons. Fou una inspiració de Déu, del cel. Un artista mancat d'inspiració. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de ple. plenitud dels temps En la teologia del Nou Testament, època de l'encarnació del Fill de Déu, en què es compliren els vaticinis de l'Antic Testament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entre els antics, poema en honor dels déus, dels herois. Himnes homèrics. Composició poètica, càntic, en llaor de Déu, la Mare de Déu, un sant o una santa. Un himne a la Verge Maria. Composició poètica o musical de lloança que exalta els ideals d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina sobre Déu, els déus o el diví. Disciplina que estudia metòdicament els continguts de la fe cristiana. teologia apofàtica Teologia negativa. teologia filosòfica Teodicea 1 . teologia mística Part de la teologia que tracta de la mística. teologia [...]