FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer el sostre (d'una casa, d'una barraca, etc.). Ensostraren la cabana amb joncs i canyes. Ensostrava el cel una nuvolada. Disposar (una quantitat d'objectes) dins coves, caixes, atuells, etc., formant capes o sostres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que habita en una casa, en un poble, en una província, etc. Una població de 40.000 habitants. Conjunt dels animals que habiten en un medi determinat. Els habitants de la selva, del mar, del cel. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò amb què es para o s'adorna alguna cosa. Parament de cuina. Paraments d'altar. parament de casa Conjunt de mobles i altres estris propis d'una casa. parament de taula Conjunt de plats, coberts, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enderrocs. De la casa, només en queda la runa. Rebutjos propis d'una pedrera o d'una mina. Material pedregós d'una tartera. Brossa arrossegada per la revinguda d'un riu, d'un torrent, per la mar. [...]