Resultats de la cerca frase exacta: 158.518
|
101.
abductor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que abdueix. Múscul abductor. L'abductor del polze. Que recull els gasos despresos en una reacció química, s'aplica a un tub. [...]
|
|
102.
abellenc -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les abelles. [...]
|
|
103.
abellidor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que abelleix. Amb paraules abellidores. [...]
|
|
104.
abentèric -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Situat fora de l'intestí. [...]
|
|
105.
abiòtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'abiosi. Desproveït de vida. Que fa referència a entitats alienes a la vida. [...]
|
|
106.
abiogenètic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'abiogènesi. [...]
|
|
107.
abismador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que abisma. [...]
|
|
108.
abjecte -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pervingut al darrer grau de l'abaixament, digne del més gran menyspreu. Un home abjecte. Una ànima abjecta. Acció abjecta. Llenguatge abjecte. [...]
òrfic -a
|
|
109.
abjurador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que abjura. [...]
|
|
110.
ablanidor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ablaneix. [...]
|
òrfic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al personatge mitològic Orfeu o a la literatura i als ritus atribuïts a ell. Himnes òrfics. Misteris òrfics.
2 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Seguidor o partidari del moviment religiós de l'orfisme.