41.
vasculitis
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
produir-se en qualsevol territori i afectar vasos de diferent natura i calibre, i posseir característiques histopatològiques variables amb predomini necrosant o bé granulomatós. L'espectre clínic és molt ampli i inclou malalties de curs ràpidament fatal, si no són tractades adientment, i malalties cutànies [...]
|
42.
miopatia miofibril·lar relacionada amb cristal·lina alfa-beta
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
43.
mujer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, o mundana, o perdida) dona de la vida (o de cadira, o de mala vida, o de món, o pública). 7 mujer de su casa dona de casa seva (o de sa casa). 8 mujer fatal vampiressa. 9 ser mujer ésser dona. 10 tomar mujer [casarse] prendre muller, amullerar-se, mullerar-se. [...]
|
44.
calamitat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desgràcia. flagell. El flagell de la guerra, de la pesta, de la fam, de la llagosta. plaga, gran calamitat, esp. col·lectiva. Una plaga terrible va anorrear les vinyes. catàstrofe malastre o desastre accident cataclisme, es diu en sentit fig. i propi. fatalitat, esdeveniment fatal. daltabaix [...]
|
45.
danyós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
malaltia. letal, capaç de produir la mort. fatal, que emmena la destrucció, la ruïna, la mort. mortal(fig.). Una mesura mortal per al comerç. mefític(en sentit propi i fig.) malèfic, capaç de causar dany. nefast. Això és nefast per a la teva salut. malsà. Literatura malsana. Un clima malsà [...]
|
46.
saber 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
no se sap mai!24 ¡y qué sé yo! i què sé jo!25 ¿yo qué sé? què en puc saber?, com voleu que ho sàpiga?v intr 26 fer (o tenir) un gust. Esta medicina sabe fatal, aquest medicament fa un gust fatal. 27 a saber a saber, és a saber. 28 a saber (o a saber si) qui sap si, ves a saber si. 29 saber a saber a [...]
VERB MODEL v tr 1 [poseer un conocimiento, una habilidad] saber. Saber escribir, leer, saber escriure, llegir. Saber francés, saber francès. 2 [enterarse] saber. Supe la desgracia, vaig saber la desgràcia. 3 [conocer] saber. Sabe mucha física, sap molta física. 4 ¡conque ya lo sabes! doncs ja ho saps! 5 hacer saber [comunicar] fer saber. 6 ¡lo sabré yo! i tant que ho sé!, com vols que no ho sàpiga? 7 no saber dónde meterse no saber on ficar-se, voler fondre's. 8 no saber lo que se pesca fig no saber el que s'empesca (o s'empatolla). 9 no saber por dónde se anda fam no saber algú el que es fa. 10 no saber uno a qué atenerse no saber a què atenir-se. 11 queda por saber falta saber. Queda por saber si él estará de acuerdo, falta saber si ell hi estarà d'acord. 12 que yo sepa que jo sàpiga. 13 saber al dedillo (o de corrido, o de carretilla) saber amb detall (o fil per randa, o amb tots els ets i uts, o punt per punt), tenir per la punta dels dits. 14 saber a poco tenir gust de poc. 15 saber arreglárselas fam saber arreglar-se-les. 16 saber de fijo (o a punto fijo) saber del cert, tenir la seguretat, saber amb certesa (o amb seguretat). 17 se hace saber fem (o es fa, o hom fa) saber. 18 se las sabe todas sap quin pa hi donen, és un gat vell. 19 ¡si lo sabré yo! i tant que ho sé!, com vols que no ho sàpiga? 20 ¡tú qué sabes! què saps tu! 21 un no sé qué [una cosa indefinible] un no-sé-què. 22 ¡van a saber quién soy yo! fam sabran (o ara sabran) qui soc, jo! 23 ¡vete a saber! ves a saber!, no se sap mai! 24 ¡y qué sé yo! i què sé jo! 25 ¿yo qué sé? què en puc saber?, com voleu que ho sàpiga?v intr 26 fer (o tenir) un gust. Esta medicina sabe fatal, aquest medicament fa un gust fatal. 27 a saber a saber, és a saber. 28 a saber (o a saber si) qui sap si, ves a saber si. 29 saber a saber a, tenir gust de. Esta manteca sabe a rancia, aquest llard sap a ranci. 30 saber bien [comida] ésser bo (o gustós). 31 saber bien [ser agradable] saber bé (o bo). 32 saber de [en frases negativas e interrogativas] saber res de. No sé de ella desde hace un año, no en sé res des de fa un any. 33 saber de saber de. Sabe de relojería, sap de rellotgeria. 34 saber de saber de, conèixer. Sé de un restaurante donde se come muy bien, sé d'un restaurant on es menja molt bé. 35 saber mal tenir mal gust. Este pescado sabe mal, aquest peix té mal gust. 36 saber mal [causar enfado] empipar, rebentar. Me sabe mal tener que pedirle perdón, m'empipa haver de demanar-li perdó. 37 saber mal [causar disgusto] saber greu. Le sabe muy mal que no vayas, li sap molt greu que no hi vagis. v pron 38 saber-se. Todo acaba por saberse, tot acaba sabent-se. 39 saber-se, saber tr. No se sabe la lección, no se sap (o no sap) la lliçó. 40 nunca más se supo no en canta (o no se'n canta, o no se'n va cantar) gall ni gallina. 41 se lo sabe todo ho sap tot. |
47.
micosi fungoide
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Varietat de limfoma maligne de cèl·lules T (classificació de Lukes i Collins) o bé de limfosarcoma difús (classificació de l'OMS), de localització inicialment cutània, extensió ulterior ganglionar i visceral, i evolució llarga, però habitualment fatal. La denominació tan inadequada de la malaltia [...]
|
48.
desgraciat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tenir (o estar de) pega ésser el pot de la pega 2 Per analogia, dit d'una cosa que porta desgràcia o la presagia. calamitós malastruc, que porta desgràcia. catastròfic infaust(->) luctuós negre(fig.). Va tenir un dia negre. fatal sinistre funest atziac nefast(un dia, una hora, etc [...]
|
49.
hora
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
extraordinarias hores extraordinàries. 30 horas menores [liturgia] hores menors. 31 horas muertas hores mortes, estones perdudes. 32 hora suprema darrera hora, hora suprema (o fatal). 33 ir con la hora pegada al culo fam anar escopetejat, treure el fetge per la boca. 34 le llegó la hora fam ha arribat la seva [...]
|
50.
hora
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hora [darrere 'bon dia', 'bona nit'] [no se traduce]. Bon dia i bona hora!, ¡buenos días!23 darrera hora (o hora suprema, o hora fatal) última hora, hora suprema. 24 de darrera (o d'última) hora de última hora. 25 demanar hora pedir hora. 26 d'hora [aviat] temprano, pronto. Sortirem d'hora, saldremos [...]
|