FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(sobre algú) per fer-li fer o dir alguna cosa. Colla'l una mica i t'ho dirà. Clavar (un caragol). Fer funcionar (el mecanisme collador) del teler. Carregar de pes (la romana del plegador) per augmentar la tibantor de l'ordit. Caragolar (la vela), plegar-la sobre la verga o botavara o un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pal amb dues o més puntes o branques en un extrem que serveix per a regirar, apilotar, palla, fems, etc., agafar i carregar garbes, feixos. Forca de girar. Forca de ventar. Pal acabat en un extrem en dues puntes emprat pels forners per a ficar la llenya dins el forn. Barra de fusta que per un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
salvació. Ciutat que té un port, on poden anar les naus a carregar i descarregar mercaderies. Tarragona és port de mar. Pas entre dues muntanyes. A l'altra part dels ports. Via d'entrada i de sortida de les dades en un sistema informàtic. [...]
Per indicar el significat de 'doblegar, fer sucumbir, sota un pes, sota una càrrega excessiva, preocupar molt, causar un patiment gran' es poden utilitzar diversos verbs en català segons el context: aclaparar, afeixugar, carregar, angoixar, atuir, atordir, atabalar, etc. Per exemple:
Amb tantes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a carregar una vegada l'arma de foc. Ens restaven pocs tirs. a (un) tir de pedra A tret de pedra. Ancoraren a tir de pedra de la desembocadura del riu. Art i manera de tirar, de disparar. Exercicis de tir. Escola de tir. Tir amb arc. Esport consistent a encertar, destruir o abatre uns blancs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vehicle per a transportar càrrega, consistent generalment en un tauler de fusta amb baranes a dreta i a esquerra, muntat sobre un eix o fusell de ferro amb dues rodes, proveït de dues vares entre les quals va el cavall, mul, etc. Carregar el carro. Menar un carro. Carro amb vela. Carro de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un treball, generalment la hissada o arriada d'un pes, multiplicant la força. Arreu per a muntar o carregar les bèsties de bast. Conjunt d'arboradura, eixàrcia i velam d'una nau. aparell de creu Aparell rodó. aparell de tallant [o aparell de tall] Aparell les veles principals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
metàl·lica de grans dimensions la concavitat de la qual constitueix una mena de recipient. pala carregadora Màquina destinada a carregar materials que consisteix bàsicament en un xassís automotor muntat damunt d'erugues o de pneumàtics i proveït, al davant, d'una pala articulada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que el conté. Acció de carregar. La càrrega va durar tot un dia. Treballar en la càrrega o la descàrrega dels vaixells. Envestida o atac a l'enemic. Càrrega de cavalleria. Càrrega a la baioneta. Donar una càrrega. tornar a la càrrega Fer una nova [...]
hi substitueix els complements introduïts per les altres preposicions. Per exemple:
M'he acostumat a dormir despullada: M'hi he acostumat.
M'ha parlat molt de tu: Me n'ha parlat molt.
Pensa en el seu fill sovint: Hi pensa sovint.
Es desviu per les filles: S'hi desviu.
Compta amb mi: Compta-hi.
Van carregar contra [...]
