FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer perissodàctil més petit que el cavall, amb les cerres del coll i de la cua més curtes, orelles molt llargues, que és emprat sobretot com a bèstia de càrrega, algunes espècies o subespècies del qual viuen en estat salvatge a l'Àsia i a l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crebantar, fer malbé els lloms (d'algú, d'alguna bèstia). T'esllomaré a bastonades. Algú o algun animal, consentir-se els lloms. Aixecant aquell pes, em vaig esllomar. Amb aquesta feina tan dura s'esllomarà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estimular (una bèstia) a seguir o a accelerar la marxa, amb la veu, les xurriaques, etc. arriar el rellotge Donar-li corda. arriar un motor Engegar-lo. Tirar, arrossegar, (un vehicle). Un carro que arriaven tres mules. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar inquietud (a algú). Aquesta malaltia l'inquietava molt. No deixar estar tranquil·la (alguna persona o alguna bèstia). Li agrada d'inquietar les bèsties. Sentir inquietud. No t'inquietis: no poden tardar a venir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assegurar la sella, el bast o l'albarda (d'un cavall o d'una haveria) amb la cingla. No havia cinglat bé el mul. Donar cops de cingla, de xurriaques, etc., (a una bèstia). Vogar amb un sol rem posat al centre de l'espill. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Masegar, copejar fins a produir contusió. A aquesta bèstia, el gran feix que porta li cascarà l'esquena. És una fruita cascada, està molt a prop de podrir-se. Tenir la veu cascada. cascar-se els pits Els pits de les dones lactants, emmalaltir-se per l'obstrucció dels [...]
