FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de corretges que s'acomoda al cap d'una bèstia de càrrega, al qual van units la brida i el mos. El cavall anava guarnit amb les morralles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a excitar una bèstia a caminar, a seguir o a accelerar la marxa. Arri, arri, cavallet, que anirem a Sant Benet... Arri, ves-te'n del meu davant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gradualment. Si beus tanta cervesa, criaràs panxa. Desenvolupar-se, créixer. Es va criar a la muntanya. Es van criar en un ambient familiar molt càlid. Una bèstia, parir. Aquesta gata ja no cria. Aquest any les vaques no crien tant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrega que porta una bèstia a cada banda del bast. Feix gros de llenya, com els que es cremen en un forn de coure pa, de rajoler, etc. Sac gros generalment fet de xarpellera teixida amb cànem o jute. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de fusta, de secció quadrada, que serveix per a abaixar més o menys el punt de sosteniment en les premses. Costella del collar, per a resguardar el coll de la bèstia quan estira un carro o una arada. Lliri dels blats. Lliri groc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soroll, brogit, continuat. La fressa de les fulles agitades pel vent. La fressa de l'aigua del torrent. Sentir fressa. Fer fressa. La fressa dels cucs de seda quan mengen. Senyals que una bèstia deixa per on ha passat. Trobar la fressa d'un conill. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unir (una cosa) a una altra, lligant-la-hi, clavant-la-hi, perquè no se'n pugui separar. Va fermar la corda a una biga del sostre. Lligar amb una corda, una cadena o un altre lligam (una bèstia) a una anella, estaca, etc., perquè no pugui fugir. Fermar la mula a un arbre. Hem [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bèstia sobre la qual hom cavalca. Operació de muntar. Allò sobre què està muntat un objecte. La muntura era d'or. Manera de disposar, en un teler, un cos jacquard o un pinte a fi de teixir un lligat, un dibuix o una classe determinada de roba. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser fabulós que presenta una conformació contrària a l'ordre natural, com és ara una combinació d'home i de bèstia, o de dues o més bèsties diferents. Persona, animal o fetus de conformació contrària a l'ordre natural. Ésser d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ninot figurant una bèstia coberta de gualdrapes que anava davant de la processó de Corpus. Guarniment de fusta cobert de roba negra que, en els aniversaris de difunts, es col·locava al mig de l'església figurant el fèretre. Escalfeta de llit. Cintra de fusta emprada pels [...]
