FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és de més d'allò que és necessari o suficient, que no ve a res i, per tant, inútil, inoportú. Despèn més en les coses supèrflues que en les necessàries. Tot això són despeses supèrflues. Adornaments superflus. Aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot que coexisteix amb un altre en una llengua a partir d'un sol origen etimològic. doblet electrònic Parell d'estats estacionaris que tenen el mateix moment angular orbital i el mateix espín però que difereixen en llur moment angular total i, per tant, en llur energia. doblet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cedir a la força, constrènyer per força. Forçar una porta. Forçar algú a fer una cosa. Ho ha fet forçat per les circumstàncies. Violar (algú). Portar a un grau, a un tant, excessiu, a fer un esforç excessiu. Forçar, un cantant, la veu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és possible. S'assemblen tant que és impossible distingir-les. materialment impossible Impossible de fet. Hem fet els impossibles per aconseguir-ho. [...]