FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es troba inhabitat, desert, abandonat. Aquells jardins esponerosos, ara desolats i erms. Afligit profundament a causa d'una desgràcia, una pèrdua. La mare estava desolada sense aquell fill estimat. Quina mirada tan trista i desolada! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és fill de tal poble o nació. Nadiu d'aquella ciutat. Que és el lloc de naixença d'una persona. El poble nadiu. La casa nadiua de Pau Casals. Relatiu o pertanyent a aquest lloc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer el senyal de la creu amb un moviment de la mà (sobre algú o sobre alguna cosa). Senyar una mare el seu fill. Senyar una ferida. En començar la missa, el capellà se senya. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és fill de pare i mare pertanyents a races diferents. Que ha sorgit de l'encreuament de dues races o varietats distintes. Animals mestissos. Que resulta de la influència de cultures diferents. Música mestissa. Cuina mestissa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que aplega. De pare aplegador fill escampador. Recollidor per a les escombraries semblant a un caixó sense coberta i obert per davant, amb un mànec llarg. Persona que capta i demana almoina per a algun santuari o alguna ermita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que refusa l'obediència a una autoritat legítima. Una ciutat rebel. Un fill rebel. Tots els rebels foren condemnats a cadena perpètua. Que s'oposa a l'acció de la justícia. Que és difícil de vèncer amb remeis. Una úlcera rebel. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de segona persona de nombre singular, mot amb què l'autor d'un enunciat designa la persona a qui adreça aquest enunciat. Escolta, tu! L'he vist que parlava amb tu: què et deia? «Tu també, fill?» va dir Cèsar a Brutus. Forma de tractament que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de criar un infant. La criança del meu fill em va costar una fortuna. Cortesia, urbanitat, bona educació. Envelliment controlat d'un vi en una bota. Vi de criança. Aquesta bota és massa grossa per a la criança de vins de taula. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha de mamar d'una ovella o d'una cabra que no és la seva mare. Un xai, un cabrit, xurmer. Que no admet un xai o un cabrit fill seu a mamar. Una ovella, una cabra, xurmera. Vedell que mama. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trastornar el cap (a algú), fer-lo tornar boig. Aquesta fal·lera l'ha trastocat. Aquella noia el va trastocar. S'ha trastocat. Alterar la successió prevista dels esdeveniments. La pluja ha trastocat tota la diada. Ha vingut el teu fill i ha trastocat tots els plans. [...]
