1.
extasiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir d'èxtasi. Té una veu tan dolça que extasia el públic. Ésser pres d'una gran admiració. En Tomàs s'extasià contemplant aquell paisatge meravellós. [...]
|
2.
extasiar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com canviar.
[...]
|
3.
extasiar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Posar en èxtasi. [...]
|
4.
extasiar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: desviar] v tr 1 extasiar. v pron 2 extasiar-se. Extasiarse en algo, extasiar-se davant d'alguna cosa. [...]
|
5.
extasiar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 extasiar. v pron 2 extasiarse. [...]
|
6.
extasiar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
admirar. ésser (una persona) el cel(d'algú). Aquella dona era el seu cel. arrapar restar enjòlit, extasiar-se, restar amb l'ànim en suspens. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
absortar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 deixar absort, extasiar, esbalair. v pron 2 restar absort, extasiar-se, esbalair-se. [...]
|
8.
hipnotitzar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 magnetitzar 2 Fig. embabaiar embadocar corlligar(Alc.), anul·lar la voluntat, llevar el lliure arbitri, quasi hipnotitzar. Cp. extasiar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
transportar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, transportar les garbes del camp a l'era. Després de balejar l'era, garbejarem. 2 (En música) transposar 3 Un moviment de l'ànim posar fora de si algú. Cp. exaltar, entusiasmar, extasiar, arravatar-se, emportar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
admirar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pedestal, admirar-la granment. tributar admiració(a algú) escoltar-se, admirar-se a si mateix en parlar. 2 Produir, alguna cosa, admiració en el qui la contempla. meravellar encantar extasiar fascinar esbalair ullprendre captivar embruixar al·lucinar sorprendre, meravellar algú amb quelcom d'inesperat [...]
1 Contemplar amb admiració. extasiar-se encantar-se ullprendre's meravellar-se quedar atònit esbalair-se estar fascinat mirar bocabadat quedar bocabadat caure-li (a algú) la bava enfavar-se embadalir-se, restar amb l'ànim suspès en la contemplació d'alguna cosa. posar (una persona) sobre el pedestal, admirar-la granment. tributar admiració (a algú) escoltar-se, admirar-se a si mateix en parlar. 2 Produir, alguna cosa, admiració en el qui la contempla. meravellar encantar extasiar fascinar esbalair ullprendre captivar embruixar al·lucinar sorprendre, meravellar algú amb quelcom d'inesperat, d'incomprensible. astorar atordir seduir embadalir embadocar espantar (fig.). Espanta de veure el que sap aquest home. imposar atonir, causar estupefacció. deixar parat deixar blau colpir d'admiració espatarrar o espaterrar (fam.) causar estupefacció (o estupor) fer caure de cul (vulg.) deixar atònit deixar estupefacte 3 (admirar-se pron.) quedar parat quedar de pedra restar com qui veu visions fer-se creus (d'una cosa) → sorprendre's, estranyar-se. 4 Fer-se admirar: Imposar (intr). Un home que imposa per la seva elegància. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |