aquestes indicacions:
En general s'escriu t o d segons la lletra que contenen la forma en femení o els derivats. Per exemple: esvelt (esveltesa), líquid (liquidesa), llard (llardós), ràpid (ràpida), sord (sordesa), sort (sortós), tard (tardar), verd (verda).
Cal notar que a vegades no es pot [...]
o g segons la lletra que contenen la forma en femení o els derivats: càstig (castigar), dramaturg (dramatúrgia), estómac (estomacal), fang (enfangar), fàrmac (farmàcia), pròdig (prodigar), etc.
Però cal tenir present que s'escriuen amb c els mots aràbic (tot i que hi ha aràbiga) i fàstic (tot i [...]
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si [...]
Fitxa
3760/4Darrera versió: 24.04.2024
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).
A l'hora d'ordenar alfabèticament un conjunt d'elements, pot ocórrer que alguns d'aquests elements, o tots, siguin grups de paraules. En aquest cas existeixen dos sistemes d'ordenació diferents: l'ordenació contínua, o ordenació lletra per lletra, i l'ordenació discontínua, o ordenació mot per mot [...]
L'apostrofació davant de sigles i acrònims varia d'acord amb la manera com es pronuncien aquestes abreviacions: com si fossin mots (pronunciació sil·làbica: IVA, INCAVI) o lletra per lletra (pronunciació lletrejada: UGT, NBA).
Pronunciació sil·làbica
En el cas de les sigles i els acrònims que es [...]
Sovint el nom d'una persona s'abreuja escrivint només la lletra inicial del nom de fonts i, de vegades, del cognom o dels cognoms. Aquestes inicials han d'anar seguides d'un punt i l'espai corresponent. En el cas que un nom o un cognom comencin per una lletra accentuada, es manté l'accent en l [...]
Per abreujar els ordinals cal distingir dos casos: quan van en singular i quan van en plural.
Quan van en singular, s'abreugen escrivint la xifra seguida de l'última lletra del mot desplegat. És optatiu posar-hi un punt després de la lletra. Per exemple:
1r, 1r. (primer)
1a, 1a. (primera)
2n [...]
En català, el nom per designar la quinzena lletra de l'alfabet del castellà (eñe) és enya. Per exemple:
Com escrivim el topònim Almuñécar en català? Amb enya?
Convé notar que la forma enya no fa referència al dígraf ny en català. Per exemple:
El dígraf ny no se separa a final de línia: ca-nya [...]
triar si se segueix el sistema d'ordenació contínua, o ordenació lletra per lletra, o el sistema d'ordenació discontínua, o ordenació mot per mot.
[...]
Fitxa
3760/4Darrera versió: 24.04.2024
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).