FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser sobrehumà concebut com a exercint el seu poder sobre el món o una part del món i al qual és degut el culte dels humans. El déu Mart. Els déus de la mitologia grega. Els déus de l'Índia. Neptú, el déu del mar. La venjança és un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Naixement d'aigua, origen d'una font, d'un corrent d'aigua. S'han eixugat totes les deus. Una deu termal. tenir set deus d'una cosa Tenir-ne abundància. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nou més un. Una nena de deu anys. De deu casos, nou. Nombre natural que segueix el nou, 10. Deu elevat al quadrat és cent. El que fa deu en una sèrie numerada. Lleó X (deu). El quilòmetre 10. Va néixer el 10 de setembre. Ha sortit el 10. Xifra que correspon al [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de déu, déus i deu, deus.
S'escriu déu, déus en el cas següent:
amb el significat de 'divinitat': creure en [...]
m 1 dios. Un déu pagà, un dios pagano. El diner és el seu déu, el dinero es su dios. 2 [en majúscula] Dios. Pregar Déu, rogar a Dios. 3 a Déu sien dades! [resposta a un gràcies] de nada. 4 ajuda't i Déu (o el cel) t'ajudarà ayúdate y el cielo (o Dios) te ayudará, ayúdate y ayudarte he, a Dios [...]
adj i m 1 diez. Una escala de deu esglaons, una escalera de diez peldaños. El deu d'espases, el diez de espadas. adj i m i f 2 [desè] diez, décimo -ma. La fila deu, la fila diez. És la deu de la llista, es la décima de la lista. m i f plinv 3 diez. Els deu primers, los diez primeros. 4 les deu [...]