Resultats de la cerca frase exacta: 152.644
|
131.
albicant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que esdevé blanc, que blanqueja. [...]
|
|
132.
arrauxat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té, que pateix, rauxes. [...]
|
|
133.
calivós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté, que té, caliu. [...]
|
|
134.
esverador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que esvera, que causa esverament. [...]
|
|
135.
punxós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que punxa, que té punxes. [...]
|
|
136.
reditici -ícia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que rendeix, que dona guany. [...]
|
|
137.
reverencial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que expressa, que implica, reverència. [...]
contratemps
[inv.] 
|
|
138.
sabotejador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que saboteja. Persona que saboteja. [...]
|
|
139.
salífer -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que porta, que conté, sal. [...]
|
|
140.
sobrant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sobra. Allò que sobra. [...]
|
contratemps
[inv.]
1 m. [LC] Circumstància, generalment imprevista, que interromp una acció, que va contra allò que hom esperava, que és perjudicial.
2 m. [MU] En mús., ritme en què un so entra en un temps o part feble d'un compàs.
[inv.]