Resultats de la cerca frase exacta: 24
|
1.
acorralar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en situació de no poder escapar. Els gossos van acorralar un senglar. Els guardes tenien acorralat el malfactor. Deixar sense saber què respondre, sense saber com defensar-se. Amb aquelles preguntes el van acorralar. [...]
acorralar
|
|
2.
acorralar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
encorralar [o acorralar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Ant. Desencorralar. 2 envoltar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
4.
acorralar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [el ganado] encorralar, acorralar. 2 [acosar] acorralar, assetjar. 3 fig [confundir] acorralar, estrènyer, acular. [...]
|
|
5.
acorralar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [encorralar] acorralar. 2 [assetjar] acorralar, acosar. Els gossos acorralaren el porc senglar, los perros acorralaron al jabalí. 3 fig [confondre] acorralar. [...]
|
|
6.
acorralar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 encorralar, posar el bestiar al corral. Ant. Desencorralar. Desacorralar. 2 Posar en situació de no poder escapar. embarrerar, acorralar l'enemic. assitiar. Els gossos tenien assitiat el senglar. encerclar envoltar. 3 Fig. estrènyer. El va estrènyer a raons. acular(fig.) desarmar [...]
|
|
7.
acorralament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'acorralar. [...]
|
|
8.
assitiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assetjar, voltar, acorralar. Els gossos havien assitiat el senglar. [...]
|
|
9.
embarrerar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr mil [l'enemic] acorralar, encerrar. [...]
|
|
10.
arrinconar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [poner en un rincón] arraconar. 2 [arrumbar] arraconar. 3 [acorralar] acorralar, estrènyer. 4 [a una persona] arraconar. v pron 5 fig i fam [apartarse] arraconar-se, recloure's. [...]
|
acorralar
1 v. tr. [LC] [AGR] Encorralar. Acorralar el bestiar.
2 1 tr. [LC] [AGR] Posar en situació de no poder escapar. Els gossos van acorralar un senglar. Els guardes tenien acorralat el malfactor.
2 2 tr. [LC] [AGR] Deixar sense saber què respondre, sense saber com defensar-se. Amb aquelles preguntes el van acorralar.