FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar viciós. Activitats que vicien el jovent. Fer contraure (a algú) un vici, fer contraure una imperfecció que altera l'essència (d'una cosa), en treu la validesa o la força. Els prejudicis vicien l'observació. Viciar l'aire. Aviciar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Múscul llis i circular al voltant de l'orifici de certes cavitats naturals, capaç de contraure's i cloure el dit orifici. L'esfínter de l'anus, de la veixiga de l'orina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tractar (algú, especialment un infant) amb tanta feblesa, amb tanta condescendència, etc., que hom encoratja les seves exigències. Sempre li han dit que sí, i així l'han ben aviciat, el noi. Contraure un vici, un hàbit, una afecció excessiva a una cosa. No t [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç de contraure's, de dilatar-se, de deformar-se sota una pressió, una tracció, etc., i reprendre la seva forma i el seu volum primitius quan cessa aquesta acció. Els gasos són molt elàstics. No estricte. Una consciència elàstica. Tira, cinta, etc., de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Establir la genealogia (d'una persona). Contraure parentiu amb una família. Amb el casament ha entroncat amb la noblesa. Una cosa, tenir un punt de coincidència o la seva continuació en una altra. Una música que entronca amb les composicions dels primers romàntics. Una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
matrimoni. impediment diriment Situació que no permet que una persona pugui contraure matrimoni canònic. impediment impedient Situació que impediria el matrimoni canònic si no fos objecte de dispensació. impediment estèric En quím., dificultat o impediment perquè [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unió legítima entre dues persones que es comprometen a portar una vida en comú, establerta mitjançant certs ritus o formalitats legals. Matrimoni religiós. Unir-se en matrimoni, contraure matrimoni. Anul·lar el matrimoni. Va ser un matrimoni de pura conveniència. [...]