Resultats de la cerca frase exacta: 35
|
1.
contraure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. contreure. [...]
|
|
2.
contraure
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com treure o traure.
[...]
|
|
3.
contraure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[pp: contret -a] v tr → contreure [...]
|
|
4.
contreure [o contraure]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
disminuir-ne la massa. crispar(músculs, nervis) constrènyer(Alc.) retractar, reduir una cosa per contracció. retreure, íd. restrènyero restringir(teixits orgànics) encongir arronsar arrufar(el front, la cara, el nas) Ant. Distendre. 4 (contreure'so contraure'spron.) arrupir-se. Manuel Franquesa i [...]
|
|
5.
viciar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar viciós. Activitats que vicien el jovent. Fer contraure (a algú) un vici, fer contraure una imperfecció que altera l'essència (d'una cosa), en treu la validesa o la força. Els prejudicis vicien l'observació. Viciar l'aire. Aviciar-se. [...]
|
|
6.
herniar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir hèrnia (a algú). Contraure una hèrnia. Es va herniar aixecant tant de pes. [...]
|
|
7.
diastàltic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa contraure els músculs d'una manera reflexa a través de la medul·la espinal. Acció diastàltica. Arcs diastàltics. [...]
|
|
8.
esfínter
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Múscul llis i circular al voltant de l'orifici de certes cavitats naturals, capaç de contraure's i cloure el dit orifici. L'esfínter de l'anus, de la veixiga de l'orina. [...]
|
|
9.
aviciar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tractar (algú, especialment un infant) amb tanta feblesa, amb tanta condescendència, etc., que hom encoratja les seves exigències. Sempre li han dit que sí, i així l'han ben aviciat, el noi. Contraure un vici, un hàbit, una afecció excessiva a una cosa. No t [...]
|
|
10.
elàstic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç de contraure's, de dilatar-se, de deformar-se sota una pressió, una tracció, etc., i reprendre la seva forma i el seu volum primitius quan cessa aquesta acció. Els gasos són molt elàstics. No estricte. Una consciència elàstica. Tira, cinta, etc., de [...]
viola2
|
viola2
1 1 f. [LC] [MU] Instrument cordòfon de la família del violí, intermediari entre el violí i el violoncel.
1 2 f. [MU] Instrument cordòfon d'origen medieval que es podia tocar amb arc, amb els dits o amb plectre.
1 3 [MU] viola d'arc [o viola de gamba] Instrument cordòfon tocat amb arc, desenvolupat en terres de la Corona catalanoaragonesa a partir del segle xv, que s'afinava en quartes i terceres.
1 4 [MU] viola de mà Instrument cordòfon que es toca polsant la corda directament amb els dits.
1 5 [MU] viola de roda Instrument cordòfon antic proveït d'un petit teclat per a la mà esquerra i d'una maneta per a la mà dreta, la qual acciona una roda que frega les cordes.
2 m. i f. [MU] [PR] Violista.