FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de venir. Esperem amb ànsia la vostra vinguda. La vinguda de Jesucrist a la terra. La vinguda del dia. La vinguda de les orenetes a la primavera. La vinguda de l'hivern. anades i vingudes V. anada. Acció d'acudir abundosament al mugró la llet d'una mamella. La vinguda de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, que sovint fa boscos tot sol o barrejat amb altres arbres. roure africà Roure de fulles grosses, amb lòbuls aguts, pruïnoses per sota i amb pèls rossencs a les bifurcacions dels nervis, parcialment persistents a l'hivern, que es fa en terrenys àcids de les contrades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part forta d'una cosa, moment en què ateny la màxima intensitat. El fort de l'estiu, de l'hivern. Al fort de la tempesta. Al fort del combat. Allò en què hom excel·leix. El seu fort són les matemàtiques. Obra de terra, de fàbrica, fortificada, destinada a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Precedit de preposició i seguit d'un nom que denota un espai de temps, indica situació cap a la meitat d'aquest espai de temps. A mitjan setembre. A mitjan segle xix. A mitjan setmana. Des de mitjan hivern que soc a París. Seré a Barcelona fins a mitjan mes de juny. Van obrir el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tòfona d'hivern Tòfona negra amb l'interior primer blanquinós i després gairebé negre, molt apreciada com a condiment (Tuber brumale). tòfona negra Tòfona amb la superfície de color molt fosc, gairebé negra, molt fragant i apreciada com a menja i com a condiment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt de l'eclíptica separat 90°, sobre el pla d'aquesta, del punt de l'equinocci. Temps en què el Sol passa per un solstici. solstici d'estiu Temps en què el Sol passa pel primer punt del signe Càncer, per allà el 21 de juny. solstici d'hivern Temps en què el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
determinats territoris. Indret on està situat un exèrcit en campanya. quarter d'hivern Lloc on s'allotgen les tropes durant l'hivern. quarter general Lloc on està establert el cap d'un exèrcit amb el seu estat major. Caserna. donar quarter Oferir bon tracte als vençuts [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust de la família de les saxifragàcies, de fulles oposades, ovades i dentades, i flors rosades, blaves o d'altres colors, agrupades en grans poms vistosos, originari de l'Àsia oriental i cultivat com a ornamental (Hydrangea macrophylla). hortènsia d'hivern Herba de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
hierochuntica). rosa de la Mare de Déu [o rosa de muntanya] Peònia de muntanya. rosa de Nadal Herba de la família de les ranunculàcies, de fulles totes basals, segmentades i coriàcies, persistents durant l'hivern, flors regulars amb cinc tèpals blancs o matisats de rosa [...]
