FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estació de l'any, entre l'hivern i l'estiu, que comença a l'equinocci de primavera i acaba al solstici d'estiu. En climatologia, part de l'any que a l'hemisferi nord comprèn els mesos de març, abril i maig, i al sud, els mesos de setembre, octubre i novembre. primavera d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust fortament espinós de la família de les papilionàcies, quasi sense fulles, de flors grogues i llegum ovoide, que forma part de la brolla mallorquina de romaní i bruc d'hivern (Genista tricuspidata). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les ranunculàcies, de fulles palmatisectes, flors blaves amb un llarg esperó i fruit format per tres fol·licles, típica dels camps de cereals d'hivern (Delphinium peregrinum). Banya de sègol. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que procedeix, es comporta, amb rigor. Un jutge, un censor, rigorós. Cal ésser rigorós amb si mateix. Inflexiblement sever. Una llei rigorosa. Principis rigorosos. Extremament exacte. Extrem, difícil de suportar. Ha fet un hivern rigorós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caracteritzat per una temperatura extremament baixa, s'aplica al temps atmosfèric, a un període de temps. Ha fet una nit glaçada. Era l'hivern, i els vespres eren glaçats. Que té una temperatura molt inferior a l'esperada. Quan vam arribar la casa estava [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de fenòmens biològics provocats per l'hivern en alguns mamífers i ocells, que els serveixen per a resistir el medi desfavorable aïllant-los-en. Inactivitat, inèrcia. Després de la guerra, els sindicats quedaren uns quants anys en hibernació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de consumir; l'efecte. A l'hivern, el consum d'electricitat puja molt. A casa fem un gran consum de patates. Una bota de vi per al meu consum. Ús final de béns i serveis per tal d'obtenir-ne satisfaccions directes. Part de la producció d'un país que desapareix durant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darrer període de la durada d'una cosa. La darreria del món. Es mor, ja és a les darreries. a la darreria de A l'acabament de. A la darreria de l'hivern. Plat darrer d'un àpat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust perennifoli de la família de les mirtàcies, de fulles ovades, lluents i aromàtiques, flors blanques i fruit en baia, el murtó, que es fa a les màquies de les terres mediterrànies d'hivern temperat (Myrtus communis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de poliment, de delicadesa, de refinament, de cortesia. Un poble rude. Maneres rudes. Un llenguatge rude. Una persona rude. Personatges rudes. Cru, rigorós, dur de suportar. Un hivern rude. Cruent, aferrissat. Una lluita rude. Desagradable a l'oïda. [...]
